Si creiem que l’experiència només gira amb allò que mengem i bevem segurament ens deixem moltes coses que es viuen abans i posteriorment

S’ha fet un congrés dedicat a la restauració relacionat amb l’era digital al Basque Culinary Center.  I el primer que em va vindre al cap va ser, però de què estem parlant? Per què parlem d’era digital quan la majoria dels que estem al debat o tirant del carro tenim ment analògica?
L’era digital està relacionada amb un període que està exposat a les noves tecnologies i a Internet, les xarxes socials, etc. Unes eines de comunicació que comporten uns canvis i transformacions profundes i immediates que ens han portat a una veritable revolució i que ara pertany a un món globalitzat.
Generant un canvi d’hàbits, llenguatge, vida i costums creant una “cultura digital” que afecta a tot i, per descomptat, a la restauració. La tecnologia ens pot atorgar notorietat en el nostre negoci.
Les tecnologies no són bones ni dolentes, una altra cosa és com es facin servir i el més important que requereixen pedagogia social d’ús i d’utilització d’aquesta com una eina pel nostre negoci. Saber gestionar el canvi que implica en el sector, l’equilibri que es pot generar entre la part en línia i l’analògica (física) amb l’objectiu de garantir una millor experiència que oferirem al client.
Si creiem que l’experiència només gira amb allò que mengem i bevem segurament ens deixem moltes coses que es viuen abans i posteriorment, que ens poden diferenciar envers la competència. Aleshores, haurem d’assumir que la relació amb els clients és en part il·limitada i caldrà conèixer com gestionar les diverses etapes el abans, el durant i el després.
Per comprendre i conèixer caldrà que fem servir eines d’anàlisis de dades possiblement, per poder analitzar la penjada digital o la reputació que tinguem o tinguin els nostres clients. Són eines a l’abast que hem d’utilitzar, canviem l’estudi de mercat pel “jo crec” o “m’han dit que”.
I hem de pensar que les dades ens mostren que la cuina és el quart motiu pel qual el client escull un restaurant, per davant se situa el tracte en la benvinguda, l’espai en si o l’experiència que el comensal percep, la sensació amb allò que es queda. Actualment la façana del nostre restaurant no està feta de maons, està feta de píxels i és digital. A més tot allò del boca-orella és fa en compartir a la xarxa o fent un “like”.
L’anàlisi de dades ens permetrà anticipar-nos, potser podem arribar a ser capaços de personalitzar l’experiència del client. Per primera vegada tenim un “feedback” real del comensal.
El client cerca i remena en webs, estem davant d’una restauració 4.0. El servei va sobre rodes i et pot portar el restaurant a casa.
Però el factor humà es molt important, és el valor afegit i possiblement un factor diferenciador del restaurant, aquí en el servei del tracte hi haurà el luxe.
El restaurant ha d’entendre que la gestió digital no s’ha de veure com una despesa, sinó com una inversió. La gestió del comentaris per exemple dels clients ens farà guanyar més comensals i fidelitzar els que tenim. Cal aprendre a gestionar la nostra reputació.  S’ha de tractar com un mitjà no com una finalitat. Aleshores hem de posar-nos a la feina i preparar-nos pel #FoodData.