Des de l’apogeu de l’any 2008, amb quasi més oficines bancàries que carrers, la realitat és que avui ens costa molt més trobar una oficina del nostre banc, de cada 10 n’han tancat 4, i les entitats han acomiadat a un 32% dels empleats

Benvolgut senyor caixer: em planto aquí, davant seu, perquè fa dies que traginar diners al banc s’ha tornat una feina complicada i ens estan empenyent a que ho hem de fer directament amb vostè. Sembla que hem d’intentar no entorpir la feina de les persones humanes que estan atenent a dins de les oficines bancàries, a no ser que sigui imprescindible. Clar, que imprescindible és un terme una mica complex d’interpretar, cadascun dels clients té una escala de mesurar diferent sobre les tasques que considera imprescindibles. Gestionar els comptes corrents, dipòsits, plans de pensions, hipoteques i tot l’ampli ventall de productes que en aquests moments un banc ofereix pot ser molt simple per alguns i suposar una epopeia per uns altres.

Senyor caixer, vostè i la banca per internet representen el present del tracte dels bancs amb els clients. En el passat ja llunyà, però, el director del banc en un poble, junt amb el farmacèutic i el metge, eren de les persones més distingides, respectades i amb qui es confiava plenament a l’hora de demanar consells en els seus respectius despatxos. I no fa tant, era poc imaginable aquesta escena d’una oficina plena de gent fent cua per ser atesa, més semblant a les parades d’un mercat que a un banc. Teníem bancs i caixes a cada cantonada, i el propietari d’un local somniava amb el lloguer d’una entitat bancària perquè semblava un contracte segur i per tota la vida.

Però des de l’apogeu de l’any 2008, amb quasi més oficines bancàries que carrers, la realitat és que avui ens costa molt més trobar una oficina del nostre banc, de cada 10 n’han tancat 4, i les entitats han acomiadat a un 32% dels empleats. La innovació tecnològica i oficines més grans, amb una concentració de clients més elevada per punt d’atenció, sembla que són els baluards que posen en joc de cara als propers anys. Sort en tinc de poder trobar-lo a vostè, senyor caixer, obert les 24 hores del dia i poder venir a les onze de la nit, quan no hi ha cues, i xerrar una mica entre nosaltres mentre gestiono el meu compte corrent.

Per cert, avui el veig més groc que de costum. Tot va bé?