Demà es constituirà el nou Parlament sorgit de les darreres eleccions que vam guanyar folgadament els independentistes. No ens ho reconeixen, ni ens ho reconeixeran; ens ho desvirtuaran; intentaran sense cap vergonya (aquest gènere no el toquen) i amb la força dels seus jutges aconseguir la majoria que no els han donat les urnes. I com que veig darrerament la "tropa" una mica desmotivada, vull esperonar-la una mica donant uns quants arguments més enllà del recurrent econòmic.

Per a mi és més important, molt més important, l'aspecte identitari i cultural, i en aquest àmbit vull tenir exactament els mateixos drets que té qualsevol ciutadà d'un país "normal", vaja que vull tenir els mateixos drets que té qualsevol ciutadà del país veí. Vull, com ell, entrar a un supermercat i trobar tots els productes en la meva llengua; vull, com ell, anar a un notari i que em redacti el document que sigui en la meva llengua sense haver-ho d'exigir; vull, com ell, anar al cine i  que la projecció sigui en la meva llengua i no haver de rebuscar per intentar trobar-la a alguna sala perduda; vull, com ell, comprar-me un cotxe, un electrodomèstic, qualsevol cosa, i que el fulletó explicatiu estigui en el meu idioma; vull, com ell, tenir els medicaments amb les explicacions en el meu idioma; vull, com ell, que ningú discuteixi des de centenars de kilòmetres i des d'una cultura aliena, com hem d'ensenyar i educar els nostres fills; vull que qualsevol llibre en la meva llengua em costi el mateix que a ell en la seva; vull no tenir un govern hostil que estigui permanentment intentant retallar-nos totes aquestes coses tant bàsiques. I vull tot el que he dit fins aquí com a mostra (la relació no és, ni molt menys, exhaustiva), sense haver-me'n de fer perdonar contínuament. Per tot això, a més de per l'economia i tantes altres coses, vull la independència de Catalunya i no pararé de fer tot el que estigui al meu abast per aconseguir-la. Em sembla que és una bona motivació.