Rellegir els articles de Salceda continguts en aquest tercer volum és una delícia. Ell, que havia cursat estudis bàsics, va demostrar àmplies inquietuds culturals, que el van portar a ser un dels fundadors del primer mitjà de comunicació local a Cambrils

L’Associació Cultural Revista Cambrils ha volgut retre un merescut homenatge a Josep Salceda i Castells (1923-2011) amb l’edició d’un volum agrupant totes les seves Estampes Cambrilenques que restaven per publicar. Recordem que el mateix Salceda, després d’una quarantena d’anys publicant un article mensual a Revista Cambrils de contingut històric o etnològic, va reunir totes aquestes Estampes en dos volums apareguts el 1998. Però ell en va continuar escrivint més, fins uns mesos abans de morir, el 5 d’octubre de 2011. El fet d’haver-les aplegat en un llibre pòstum –ara sí, l’últim– hauria satisfet el desig del desaparegut cronista cambrilenc.

Rellegir els articles de Salceda continguts en aquest tercer volum és una delícia. Ell, que havia cursat estudis bàsics, va demostrar àmplies inquietuds culturals, que el van portar a ser un dels fundadors del primer mitjà de comunicació local a Cambrils –el mateix que teniu ara a les mans– i a col·laborar com a corresponsal en diferents mitjans de la demarcació de forma totalment amateur. Aquesta activitat el va convertir en un observador àvid de l’actualitat municipal, però, alhora, no oblidava la mirada al passat. Tot i que va dur a terme poca recerca històrica de base, Salceda va saber transmetre, mitjançant una prosa fluïda i agradable, tota una munió de referències historiogràfiques sobre Cambrils recollides en diferents obres o, simplement, aplegades al llarg de la seva vida com a resultat de les seves coneixences amb erudits d’arreu. Al mateix temps, com a protagonista d’una de les revolucions que van canviar per sempre la fesomia del poble, l’arribada del turisme de masses a partir dels anys seixanta, Salceda va rememorar, a partir dels seus records propis i les converses amb altres convilatans de més edat que ell, aquelles pràctiques culturals pròpies del Cambrils anterior al canvi –comunament, d’abans de la guerra. Les Estampes no són textos càndids ni nostàlgics, sinó perspicaços, propositius i sovint contenen crítica cultural i social que aporta elements de reflexió sobre el dilatat període en què Salceda va escriure.

És bo que situem el fenomen Salceda en una perspectiva espacial més àmplia. Així, el periodista reusenc Josep Baiges, en el parlament que féu durant la presentació del llibre el passat mes de setembre, va situar el nostre cronista en un context comarcal, com a representant a Cambrils d’un tipus d’activista cultural fet a si mateix, com ho fou l’Albert Micola (1938-1999) a Riudoms, un dels fundadors de la revista L’Om, o en Ferran Jové (1929-2017) a les Borges del Camp, cultivador de la història i l’onomàstica del municipi. O, a Reus, el cas d’en Xavier Amorós (nat el 1923). Són individus originaris d’una classe popular, autodidactes i allunyats de l’acadèmia, sense que això els hagi evitat d’assolir altes cotes d’erudició. Autèntics profetes a la seva terra, divulgadors i creadors de nuclis de coalescència cultural en localitats que, d’altra manera, resten lluny de l’esfera d’irradiació de la ciutat, generadora nata de corrents intel·lectuals. En alguna ocasió, s’haurien enrolat en un projecte polític concret, però breument, sense fer-ne un modus vivendi. Salceda fou un bon escriptor, un home profundament religiós i, a diferència dels altres, va afegir a la seva vida un interès per la pràctica de l’esport. En tot, s’hi involucrava i hi col·laborava des de l’acció. Com ell deia, la seva única dèria era Cambrils, la seva vila.