Em sembla inversemblant que a dia d’avui l’Ajuntament de Cambrils encara no hagi recuperat la Beca de Recerca

Quan ens parlen de la necessitat de l’I+D sempre ens referim a la investigació i recerca en els àmbits tecnològics, mèdics, en els sectors de més rendibilitat. Les humanitats ni se les esmenta. El model del liberalisme econòmic exerceix la seva feina d’alineació mental i ens fa oblidar la necessitat d’invertir en saber què som i d’on venim. Preguntes bàsiques que es formula un alumne de primària, però no venen al cap dels adults quan decideixen les prioritats de la inversió pública. Concreto: em sembla inversemblant que a dia d’avui l’Ajuntament de Cambrils encara no hagi recuperat la Beca de Recerca, que ha contribuït d’una manera fonamental al coneixement de Cambrils.

En èpoques d’estisorades del darrer mandat, ja no es va convocar la corresponent 9ena Beca i seguim igual. El darrer estudi guardonat per la Beca va ser l’edició del 2009 que va ser atorgada a l’historiador Josep Bertran amb un treball sobre la Transició, però que sorprenentment no va ser publicat fins a principis de 2017, i no per l’Ajuntament sinó pel Centre d’Estudis de Reus. Massa anomalies, que evidencia un lamentable desinterès per la recerca local. Tot i la gran diversitat de colors polítics que hem tingut als governs municipals, des dels anys 1980 hi va haver una voluntat municipal per impulsar estudis de recerca locals que ha anat en parell amb la normalització de serveis bàsics com l’Arxiu Municipal, la Biblioteca Municipal i el Museu d’Història, actual trident de la cultura cambrilenca. L’any 1984 es van instaurar els Premis d’Assaig Vila de Cambrils, que van ser vigents fins el 1991. Posteriorment es van publicar cinc volums dels Quaderns d’estudis i divulgació.

El 1997 es va iniciar les convocatòries de la Beca de Recerca, que acabaria doncs, dotze anys després. Jo mateix vaig tenir l’honor de contribuir-hi amb el meu granet de sorra quan vaig rebre la 5ena edició de la Beca, amb un treball sobre els grups dirigents locals durant la Restauració borbònica. Les inversions en cultura són més sòlides però tenen un resultat a llarg termini, i crec que modestament, represento la generació que vam créixer llegint les publicacions de l’Ajuntament i ara érem nosaltres els que contribuíem a revertir aquella inversió d’anys enrere. El teixit associatiu ha tingut un paper cabdal amb la divulgació del nostre passat amb l’existència de la Revista Cambrils, així com a un altre nivell, el desaparegut grup de recerca de cultura tradicional i popular L’Anjub.

Però a nivell d’inversió municipal seguim amb enormes mancances. No s’han publicat manuscrits de referència com el de Carles Clanxet Cuchillo, tenim pendent continuar analitzant la transformació del turisme d’una manera polièdrica, l’únic treball sobre els segles XII-XVII ja té 30 anys, mai s’ha encarregat cap estudi sobre el Setge de 1640... A mida que van passant els anys sense Beca, anem perdent oportunitats amb noves generacions d’investigadors que després de l’experiència universitària desisteixen a dedicar-se en aquest àmbit o simplement contribuïm a la tradicional fuga de cervells. Comencem any, i és el moment de fer-nos bons propòsits i millores de futur. Que tingueu bona entrada d’any.