Supermodelo
Després de buscar lhome i la dona que ho tenen tot amb el programa Superhuman i una vegada trobat el traïdor en un programa còpia del format del Talp de TV3, la cadena Cuatro aposta de nou per un reality. Del que es tracta en aquesta ocasió és de trobar la més maca entre tretze candidates a Supermodelo 2006. Tots els tòpics i estereotips sobre la dona objecte es donen cita en aquest producte produït per Zeppelin i presentat per la reconeguda Judit Mascó, que intenta (sense gaire sort, al meu entendre) donar el toc professional a aquest lamentable circ per on deambulen tretze jovenetes (ara menys, perquè es van eliminant noies en cada programa) que ens volen demostrar que a més de guapes, caminen amb elegància, són ràpides canviant-se i tenen originalitat i recursos a lhora de posar-se els diferents modelets.
Un professor que se les dóna de dur i que sobreactua contínuament utilitzant moviments histriònics diu a les noies coses com sois guapas, tontas pero guapas... i altres consells daquest tipus. Lespectacle el completen els membres del jurat, persones relacionades amb el món de la moda que aplaudeixen la iniciativa televisiva i que constantment es fan ressò de les millores de les noies en el seu caminar i elegància.
On anirem a parar! Mentre els mitjans de comunicació es fan ressò de la polèmica a Cibeles sobre si ha estat correcta o no laplicació de la nova normativa segons la qual les models han de tenir una massa corporal mínima que garanteixi que no estan malaltes (però desenganyem-nos, sense ni un indici de mitxelín), en canvi no ens plantegem la manca dètica que té que un canal de televisió plantegi un programa amb aquestes característiques. Però com que estem en un món on sovint lètica brilla per la seva absència, donarem arguments televisius en contra de la proposta. Per un costat tenim que el programa es ven com un reality però el cert és que de lapartat més quotidià només veiem els comentaris que fan les noies, habitualment per criticar-se entre elles i donant aquesta falsa imatge que les dones no podem ser amigues i que som unes bruixes entre nosaltres. Que trist! A més daixò, la major part del temps es destina a seguir els assajos de les noies, i com es proven les seves diferents peces abans de la desfilada. Precisament la desfilada és lingredient principal del programa, ja que és a partir daquí on es decideix quina candidata queda eliminada i, per tant, ja no pot optar a Supermodelo 2006. Paral·lelament un altre dels elements del programa és la publicitat excessiva que acaba cansant encara més els espectadors.
En definitiva, mai mhan agradat gaire els reality televisius, però si amb El talp vaig arribar a riure o intrigar-me per conèixer qui era el traïdor o amb Superhuman ens impactava veure com superaven les proves físiques i psicològiques tots aquells homes i dones, mentre esperava que hi hagués guanyador cambrilenc, en canvi Supermodelo em sembla una proposta del tot prescindible, i se macudeixen millors programes per veure els dimecres a la nit.
Un professor que se les dóna de dur i que sobreactua contínuament utilitzant moviments histriònics diu a les noies coses com sois guapas, tontas pero guapas... i altres consells daquest tipus. Lespectacle el completen els membres del jurat, persones relacionades amb el món de la moda que aplaudeixen la iniciativa televisiva i que constantment es fan ressò de les millores de les noies en el seu caminar i elegància.
On anirem a parar! Mentre els mitjans de comunicació es fan ressò de la polèmica a Cibeles sobre si ha estat correcta o no laplicació de la nova normativa segons la qual les models han de tenir una massa corporal mínima que garanteixi que no estan malaltes (però desenganyem-nos, sense ni un indici de mitxelín), en canvi no ens plantegem la manca dètica que té que un canal de televisió plantegi un programa amb aquestes característiques. Però com que estem en un món on sovint lètica brilla per la seva absència, donarem arguments televisius en contra de la proposta. Per un costat tenim que el programa es ven com un reality però el cert és que de lapartat més quotidià només veiem els comentaris que fan les noies, habitualment per criticar-se entre elles i donant aquesta falsa imatge que les dones no podem ser amigues i que som unes bruixes entre nosaltres. Que trist! A més daixò, la major part del temps es destina a seguir els assajos de les noies, i com es proven les seves diferents peces abans de la desfilada. Precisament la desfilada és lingredient principal del programa, ja que és a partir daquí on es decideix quina candidata queda eliminada i, per tant, ja no pot optar a Supermodelo 2006. Paral·lelament un altre dels elements del programa és la publicitat excessiva que acaba cansant encara més els espectadors.
En definitiva, mai mhan agradat gaire els reality televisius, però si amb El talp vaig arribar a riure o intrigar-me per conèixer qui era el traïdor o amb Superhuman ens impactava veure com superaven les proves físiques i psicològiques tots aquells homes i dones, mentre esperava que hi hagués guanyador cambrilenc, en canvi Supermodelo em sembla una proposta del tot prescindible, i se macudeixen millors programes per veure els dimecres a la nit.