Opinió

Les rúbriques de Brúniquer (I)

Signatura notarial d’Esteve Gilabert Bruniquer
Signatura notarial d’Esteve Gilabert Bruniquer
Resulta doncs interessant fer un repàs a les cites relacionades amb Cambrils, tenint en compte que una part d’aquesta documentació possiblement ja no es conserva

La biblioteca digital archive.org permet la consulta en línia d’un catàleg d’onze milions de llibres on entre d’altres trobem cinc volums del ‘Cerimonial dels Magnífics Consellers i Regiment de la Ciutat de Barcelona’, coneguts també popularment com les ‘Rubriques de Bruniquer’. L’autor d’aquesta extensa obra de gairebé dues mil pàgines fou el notari barceloní Esteve Gilabert Bruniquer i Riera (1561-1642). A principis del segle XVII les autoritats muncipals de Barcelona van encarregar a aquest notari la ordenació per matèries de les disposicions, lleis i privilegis generats per l’activitat municipal i el Consell de Cent. Aquest notari, que també fou síndic de la ciutat de Barcelona, se li atribueix gran part de l’obra però altres autors la completaren després de la seva mort. Gràcies a la iniciativa de l’historiador Francesc Carreras Candi i de Bartomeu Gunyalons el manuscrit va ser recuperat de l’oblit i editat en cinc volums l’any 1910 per l’ajuntament constitucional d’aleshores.

Brúniquer escrivia en una introducció que tot el que havia escrit en ella era veritat i es podia trobar als arxius municipals, resulta doncs interessant fer un repàs a les cites relacionades amb Cambrils, tenint en compte que una part d’aquesta documentació possiblement ja no es conserva i tenim gràcies al seu llibre una mínima referència del seu contingut. Les cites més antigues la trobem al quart volum, en el capítol dedicat als ‘Llocs de Recullita o de Carretatge’:

  • A 24 de Janer 1449, per part dels de Cambrils fou presentat als de Consell de cent lo privilegi del Rey Alfonço datum en Gayeta â 27 de Abril 1437, ab quels consent los privilegis, y franqueses de Barcelona; [...]

  • A 31 de Janer 1449, los de Cambrils, de Montbrio, ê dels Tegells, ê de la Plana qui son dels Termens de dita Vila, demanan al Consell de cent, que atès que ells se eran quitats del Arquebisbe, y reduhits â la Corona Real, y lo Privilegi del Rey diu que nols alienara, y si ho feya sien haguts per donats â Barcelona, que perço anassen a prendre los homenatges, y lo Consell ho remet â Consellers.

El mes passat us parlava del carretatge a Barcelona de Cambrils i justament el segon document que cita Brúniquer es conserva actualment a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona on vaig tenir el privilegi de consultar-lo. Aprofito la ocasió per esmenar un petit error referent a la data de creació, per error vaig citar el dia 23 en comptes del 31. El primer document ens aporta una nova dada sobre procés de carretatge, sembla doncs que les autoritats cambrilenques van obtenir dotze anys abans de la seva concessió un privilegi reial que els permetia ser carrer de Barcelona o gaudir del seus privilegis. Sobre el carretatge trobem una altra cita:

  • A 20 de Juny 1568, franquesa en favor dels homens de Cambrils; y calendan lo Privilegi del Rey Don Alonço dat en Gayeta â 27 de Abril 1437, ab que uneix dita Vila ab Barcelona, [...]

Podem interpretar que les autoritats de Cambrils van fer valer la seva condició de carrer de Barcelona alhora d’obtenir una llibertat o exempció de pagament d’algun tribut, càrrega o obligació, en aquest sentit obtenen aquesta franquesa al seu favor. Caldria veure el document original que consultà Brúniquer en el seu dia per a saber-ne més detalls, de moment no consta a l’inventari en línia de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. A l’edició del més vinent continuarem repassant les cites relacionades amb Cambrils que apareixen a les ‘Rúbriques de Brúniquer’.

https://archive.org