Amb només dos dies de diferència he tingut l'ocasió d'escoltar la paraula “pujolisme” en boca de dues sensibilitats polítiques ben oposades. El professor Pedro Antonio Heras, en l'acte que Societat Civil Catalana va fer el passat 31 de gener sobre “Adoctrinament a les escoles catalanes”, es va referir, en un moment de la seva llarga exposició de fets, al virus del “nacional-pujolisme”, que segons ell, és el causant de “l'epidèmia nacionalista catalana”. Una epidèmia que, segons la seva descripció dels fets, és la cosa més dolenta que hi ha en aquest món.

Dos dies després era la diputada de Podemos a Les Corts, Carolina Bescansa, qui en l'acte que va protagonitzar al Centre les Basses va definir el “pujolisme polític” com l'acte de cercar acords bilaterals entre diferents forces polítiques. La seva intenció no era aplaudir aquest concepte sinó per a dir que aquesta pràctica s'hauria d'eradicar. Bescansa, però, va caure en un contrasentit quan en un altre moment de la seva xerrada es va referir al fet que per a reformar la Constitució, Podemos necessitaria “amics puntuals" que se sumessin a aquest propòsit, referint-se a altres forces polítiques.

Ara fa tres anys i mig que l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol va fer una confessió pública en la que afirmava disposar de comptes sense regularitzar a l'estranger. A això s'hi van sumar els diferents casos judicials que, progressivament, van esquitxar a tots els components de la seva família. Pujol i per conseqüència l'anomenat “pujolisme”, passava a ser l'origen de tots els mals haguts i per haver. Cercant per l'hemeroteca es pot trobar de tot, fins i tot un candidat de Ciutadans a les darreres eleccions del 21-D, Nacho Martín Blanco, explicant en una entrevista a la Vanguardia que “el procés independentista té el seu origen en el pujolisme”, tot remarcant que Jordi Pujol havia plantat la llavor del que va venir després. I força abans de la primera gran manifestació independentista de l'11 de setembre de l'any 2012. El pujolisme, doncs, segueix ben viu i ben present sobretot en la ment dels que defensen la unitat de l'estat espanyol. Hi tenen una fixació.