Lor negre
Els cuiners mediàtics que han entrat a casa nostra ens han ensenyat productes curiosos, exòtics i daltres potser de desconeguts pel seu rang de prohibits (habitualment lligats al seu preu). La tòfona és un daquests misteriosos productes que no ha estat i potser no estarà mai a labast de tots.
La tòfona és un fong comestible procedent de la família dels bolets Tuber (tubs). Creix a uns centímetres sota terra, habitualment formant una simbiosi amb les arrels de diversos arbres frondosos com ara els roures, els pins o els salzes.
Existeixen diversos tipus daquest preuat fong, cada tipus posseeix una olor pròpia i una empremta aromàtica única. Sha intentat en diverses ocasions de descriure el seu sabor, però només aquells que han tingut el privilegi de tastar-la estan dacord en la dificultat de descriure-la amb paraules.
La més preuada és la tòfona blanca, originària de la zona del Piemont, a Itàlia; de pell llisa, de color beix per fora i per dintre, amb una olor molt intensa i penetrant. Pot arribar a pagar-se a 3.000 euros el quilo.
En segon terme hi ha la més coneguda, la tòfona negra. De fet existeixen diverses varietats que formen part daquesta denominació. La més destacada és la varietat Tuber melanosporum, que es troba a la zona del Perigeau, a França, encara que a Catalunya també sen recullen. De pell rugosa, té un color negre amb tons violacis, tant per dintre com per fora, la seva aroma és molt dolça i el seu preu pot oscil·lar entre els 600 i 1.800 euros el quilo.
La tòfona anglesa és negra i rugosa per fora i beix per dintre, amb una aroma lleugerament de nous. De més baixa qualitat trobem la tòfona destiu. Aquesta no té pràcticament ni gust ni aroma, és rugosa i negra per fora, i beix per dintre. Sha utilitzat en moltes ocasions per fer-la passar per tòfona negra o anglesa, un frau que més dun inexpert gurmet ha patit.
Aquest fong és un aliment amb diverses connotacions mitològiques al qual shan atribuït qualitats mèdiques i afrodisíaques durant tota la història. Al 3000 aC, la tòfona era ja un producte selecte, plat preferit del faraó Keops.
Els romans també la consideraven un luxuriós plaer, de fet a lEdat Mitjana lEsglésia la va considerar un producte perillós, fins i tot diabòlic, a causa del seu poder de seducció. Així van ser prohibides en les cuines durant molt de temps, encara que en cercles tancats sen gaudia com dun autèntic plaer.
Aquest producte misteriós ha condimentat amb la seva aroma i fragància milers de plats, de banquets... Qui sap, potser tindrem la sort de gaudir daquest plaer!
La tòfona és un fong comestible procedent de la família dels bolets Tuber (tubs). Creix a uns centímetres sota terra, habitualment formant una simbiosi amb les arrels de diversos arbres frondosos com ara els roures, els pins o els salzes.
Existeixen diversos tipus daquest preuat fong, cada tipus posseeix una olor pròpia i una empremta aromàtica única. Sha intentat en diverses ocasions de descriure el seu sabor, però només aquells que han tingut el privilegi de tastar-la estan dacord en la dificultat de descriure-la amb paraules.
La més preuada és la tòfona blanca, originària de la zona del Piemont, a Itàlia; de pell llisa, de color beix per fora i per dintre, amb una olor molt intensa i penetrant. Pot arribar a pagar-se a 3.000 euros el quilo.
En segon terme hi ha la més coneguda, la tòfona negra. De fet existeixen diverses varietats que formen part daquesta denominació. La més destacada és la varietat Tuber melanosporum, que es troba a la zona del Perigeau, a França, encara que a Catalunya també sen recullen. De pell rugosa, té un color negre amb tons violacis, tant per dintre com per fora, la seva aroma és molt dolça i el seu preu pot oscil·lar entre els 600 i 1.800 euros el quilo.
La tòfona anglesa és negra i rugosa per fora i beix per dintre, amb una aroma lleugerament de nous. De més baixa qualitat trobem la tòfona destiu. Aquesta no té pràcticament ni gust ni aroma, és rugosa i negra per fora, i beix per dintre. Sha utilitzat en moltes ocasions per fer-la passar per tòfona negra o anglesa, un frau que més dun inexpert gurmet ha patit.
Aquest fong és un aliment amb diverses connotacions mitològiques al qual shan atribuït qualitats mèdiques i afrodisíaques durant tota la història. Al 3000 aC, la tòfona era ja un producte selecte, plat preferit del faraó Keops.
Els romans també la consideraven un luxuriós plaer, de fet a lEdat Mitjana lEsglésia la va considerar un producte perillós, fins i tot diabòlic, a causa del seu poder de seducció. Així van ser prohibides en les cuines durant molt de temps, encara que en cercles tancats sen gaudia com dun autèntic plaer.
Aquest producte misteriós ha condimentat amb la seva aroma i fragància milers de plats, de banquets... Qui sap, potser tindrem la sort de gaudir daquest plaer!