Quinze anys és molt o poc?
Quinze anys en la vida duna publicació donen per a molt, i també en les persones, en les ciutats i en tot plegat. Per això, ara que fa quinze anys que vaig començar a escriure a la Revista, mha fet gràcia fullejar aquells números enquadernats, en part per veure algun article meu, que mha servit per riure una estona, en part per veure com la Revista captava la realitat daquell Cambrils de 1991.
La informació que es generava en aquell temps era molt menor, el Cambrils de fa quinze anys no tenia caps de premsa ni sortia diàriament als mitjans ni generava el volum informatiu que produeix en lactualitat: la política i lAjuntament eren el pal de paller de la informació local, completada per les notícies generades per les entitats, les festes i els esports.
Les pàgines de les revistes daquell 1991 ja parlaven de contaminació provocada per algun emissari submarí, així com es parlava de la regeneració de les platges de Vilafortuny o de la desaparició dels xiringuitos dobra de la platja del Regueral.
Aquell 1991 era un any molt escalfat políticament: era any deleccions, unes eleccions que des del consell de redacció de la Revista es va viure duna manera intensa: va guanyar de carrer el Josep M. Panicello (CiU), però, curiosament, un pacte poc natural (avui seria força difícil de repetir, unint PSC i PP els seus vots als de la candidatura independent ACI) va donar lalcaldia al Josep Pedrell.
Observant algunes notícies, i sobretot els noms dalguns líders polítics, sembla que res no ha canviat. Quinze o més anys ostentant el poder o representació, amb continuïtat o no, trobem noms com el Robert Benaiges, el Pere Llorens, el Salvador Matas i el Joan Serra. Si revisem les llistes electorals daquells comicis, encara hi podríem afegir algun altre nom il·lustre que no apareixia a les llistes de 1991, però sí que hi havia estat en danteriors i posteriors legislatures, i encara continua a la política activa.
De reflexions a fer nhi ha moltes: són tan indispensables aquests polítics que sense ells no funcionaria el poble (ai, perdó, la ciutat)? En una ciutat no hi ha dhaver altra gent preparada per governar? Sempre han de manar els mateixos?
Així com Cambrils ha viscut una modernització en el model de ciutat en aquests quinze anys (qui tha vist i qui et veu, Mas de lArany), caldria que duna vegada per totes aquests polítics de nova fornada prenguin veritablement el relleu i construeixin un model de ciutat i de governar la ciutat sense ombres allargades que els tutelin.
Quinze anys és molt o poc? Potser sigui massa, i més quan alguns no en tenen mai prou dostentar el poder.
La informació que es generava en aquell temps era molt menor, el Cambrils de fa quinze anys no tenia caps de premsa ni sortia diàriament als mitjans ni generava el volum informatiu que produeix en lactualitat: la política i lAjuntament eren el pal de paller de la informació local, completada per les notícies generades per les entitats, les festes i els esports.
Les pàgines de les revistes daquell 1991 ja parlaven de contaminació provocada per algun emissari submarí, així com es parlava de la regeneració de les platges de Vilafortuny o de la desaparició dels xiringuitos dobra de la platja del Regueral.
Aquell 1991 era un any molt escalfat políticament: era any deleccions, unes eleccions que des del consell de redacció de la Revista es va viure duna manera intensa: va guanyar de carrer el Josep M. Panicello (CiU), però, curiosament, un pacte poc natural (avui seria força difícil de repetir, unint PSC i PP els seus vots als de la candidatura independent ACI) va donar lalcaldia al Josep Pedrell.
Observant algunes notícies, i sobretot els noms dalguns líders polítics, sembla que res no ha canviat. Quinze o més anys ostentant el poder o representació, amb continuïtat o no, trobem noms com el Robert Benaiges, el Pere Llorens, el Salvador Matas i el Joan Serra. Si revisem les llistes electorals daquells comicis, encara hi podríem afegir algun altre nom il·lustre que no apareixia a les llistes de 1991, però sí que hi havia estat en danteriors i posteriors legislatures, i encara continua a la política activa.
De reflexions a fer nhi ha moltes: són tan indispensables aquests polítics que sense ells no funcionaria el poble (ai, perdó, la ciutat)? En una ciutat no hi ha dhaver altra gent preparada per governar? Sempre han de manar els mateixos?
Així com Cambrils ha viscut una modernització en el model de ciutat en aquests quinze anys (qui tha vist i qui et veu, Mas de lArany), caldria que duna vegada per totes aquests polítics de nova fornada prenguin veritablement el relleu i construeixin un model de ciutat i de governar la ciutat sense ombres allargades que els tutelin.
Quinze anys és molt o poc? Potser sigui massa, i més quan alguns no en tenen mai prou dostentar el poder.