Avui llegia en una carta al director d'un diari: "no és just que els que no hem cregut mai en el procés paguem les conseqüències de tot aquest desgavell". Jo li diria a l'autor/a que fins i tot hi podria estar d'acord sempre que acceptés que els que no creiem en l'estat espanyol no haguem de pagar les conseqüències del desgavell immens que és aquest estat. Però, no sé perquè, tinc la impressió que no ho acceptaria pas perquè aquests plantejaments acostumen a ser unidireccionals. Com quan diuen que els independentistes no som prou per imposar-nos però no tenen en compte que ells són menys i malgrat tot s'imposen. O com quan diuen que vint-i-quatre alumnes no poden imposar la llengua vehicular al vint-i-cinquè però troben normal que aquest la imposi als altres vint-i-quatre. I podem posar tants exemples com ens sembli. La solució fàcil seria aplicar l'eslògan publicitari d'una entitat que molts crèiem del país però es veu que no n'era pas, i que deia "parlem"?; aquí sempre hi hem tingut tirada a això, però no sé si ells acceptarien parlar bidireccionalment.