https://archive.org

El mes passat us parlava de les referències del carretatge de Cambrils que apareixen a les “Rúbriques de Brúniquer”, obra del notari barceloní Esteve Gilabert Brúniquer i Riera (1561-1642) publicada en cinc volums a la primera dècada del segle XX per l’Ajuntament de Barcelona. Continuem, doncs, repassant algunes de les cites relacionades amb el nostre poble. En el tercer volum, dins el capítol 46 titulat “Censos, censals, casas, terras, botigas, y Alous de la Ciutat, y Talls de Pedra”, fa un repàs dels documents que donen testimoni de les possessions que té la ciutat de Barcelona dins i fora del seu terme i domini. Entre elles cita la següent: “a 31 de Agost 1620, apar en la ma de deliberacions, com fonch concedit lo us, y habitació de la Casa de Miramar en lo Terme de Cambrils al Magnífich Francesch Soldevila Donsell durant la libera voluntat dels Consellers.”

Brúniquer recull, doncs, la concessió que fan els consellers de la ciutat de Barcelona al jove noble Francesc Soldevila per utilitzar i viure en un immoble que anomenen Casa de Miramar situat al terme de Cambrils. En el mateix llibre trobem més endavant una altra Casa de Miramar al terme de Mont-roig que és llogada el 22 de setembre de 1638. Trobem més referències al llibre amb aquest nom, però ja sense situar-lo i molt anteriors, a principis del segle XV, “en lany 1406 y 1407, la Ciutat feu la Casa de Miramar, y al primer de Juliol 1411, ja era acabada com se diu en títol de forments”. Constatem, doncs, l’existència de diverses cases amb aquesta denominació i també que guarden alguna relació amb el forment, o sigui, el blat. Cercant en llibres d’història local no aconsegueixo trobar cap referència a la citada casa, ni al complet diccionari onomàstic de Cambrils editat l’any 1996 de Montserrat Vidiella. Cercant al poderós Google trobo finalment una possible pista en un article publicat l’any 2001 pel professor Ventura Castellvell Díez a la revista “Miscel·lània” del Centre d’Estudis de la Ribra d’Ebre.

L’autor ens parla sobre l’interès que durant l’Edat Mitjana tenien els mercaders barcelonins i aragonesos d’unir per terra les poblacions catalanes de l’Ebre amb la ciutat de Barcelona. De fet l’any 1258 ja es té notícia de la iniciativa per construir un camí que anés des de Garcia i Móra fins a Cambrils. El nom de Miramar, doncs, l’hauríem de situar en l’acció d’arribar per terra a un port que permetés embarcar mercaderia i traslladar-la a la gran ciutat. En aquest sentit Barcelona l’any 1398 compra els llocs de Flix i la Palma per evitar els problemes que comportava transportar mercaderies fins al mar passant per Tortosa. L’any 1401 es decideix transportar les mercaderies pel riu des de Flix fins al lloc de Banyoles (Tivissa), i construir una via terrestre per a carros que comuniqués Banyoles amb Miramar, dins el terme de Mont-roig del Camp, finalment des d’allí es completava el transport fins a Barcelona.

Tenim constància que la construcció de la Casa de Miramar fou entre la primavera de 1406 i l’estiu de 1411, estava emmurallada i tocava al mar per a fer fàcil i segura la càrrega i descàrrega de les mercaderies. Situada en terres de l’arquebisbe de Tarragona, probablement fos la que Brúniquer situa a Mont-roig. Si bé la referència de la Casa de Miramar de Cambrils és dos segles posterior, és possible la hipòtesi que l’immoble hagués format part d’aquesta enginyeria de transport de mercaderies a l’època medieval. També podria tractar-se d’una confusió, perquè els termes municipals de Mont-roig i Cambrils són propers i resulta estrany no trobar referències onomàstiques actuals d’aquest indret, queda doncs obert el tema a noves investigacions.