Paul Bocuse juntament amb els desapareguts Jacques Pic, Roger Verge, Alain Chapel, Jean Troisgros, Paul Haeberlin o Alain Senderens varen ser els indomables, aquells que forjaren un moviment que va revolucionar la cuina

El passat dissabte 20 de gener va morir amb 91 anys, el que molts consideren el pare de la cuina francesa, Paul Bocuse. Però coneixem qui era i que va fer realment? Darrere d’aquest xef hi havia una persona carismàtica, emprenedora i optimista de mena. Una de les frases que més es coneixen de la seva biografia té a veure amb la seva visió de la vida: "Treballar com si haguessis que viure cent anys, i viure com si haguessis de morir demà".

Potser ens podem fer una idea del perquè d’aquesta filosofia si coneixem que va néixer en un petit poble de la regió de Lió, que va lluitar a la Segona Guerra Mundial i va ser ferit a tocar del cor o que portava la seva pàtria tatuada en forma de gall.
Com a cuiner podem dir que va néixer i es va anar fent. A la casa dels Bocuse tenien negoci familiar i el seu pare feia de cuiner. Després de la guerra va fer cap al restaurant d’Eugénie Brazier, la primera xef que tingué tres estrelles Michelin. Brazier ensenya al jove Paul els tres ingredients necessaris per a què cuinar fos  quelcom simple: “organització, memòria i gust”.

La figura que possiblement va marca la seva vida va ser Fernand Point, de la Vienna Pyramid, restaurant de tres estrelles des de 1933.
Podríem dir que va ser l’ideari, la persona que tant a Paul Bocuse, com a d’altres joves que varen passar per casa seva, inspiraren les bases del moviment que posteriorment s’anomena“la nouvelle cuisine”. Amb Point va descobrir un tarannà que el va captivar, una cuina fruit de la senzillesa, el rigor i el respecte als productes frescos de l’entorn, a partir d’aquell moment va ser la cuina que defensaria Bocuse. Val a dir que també passà per l’emblemàtic Lucas Carton, on copsarà una cuina més acadèmica.

Bocuse torna a casa seva l’Auberge du Pont de Collonges quan el seu pare mor i des d’allí comença a defensar el seu tipus de cuina. A partir d’aleshores comença a recollir èxits; en dos anys guanya la seva primera estrella, a la qual seguirien les altres. Va guanyar el "Meilleur Ouvrier de France" i comença la seva projecció internacional.

Paul Bocuse juntament amb els desapareguts Jacques Pic, Roger Verge, Alain Chapel, Jean Troisgros, Paul Haeberlin o Alain Senderens varen ser els indomables, aquells que forjaren un moviment que va revolucionar la cuina. Un moviment que va generar una ruptura amb la cuina que imperava, la cuina codificada del mestre Escoffier.

Els seus deixebles diuen que va posar la cuina a l’alçada de la sala; dóna visibilitat i l’apropàa al gran públic. Bocuse amb ànima de divulgador i amb gran empenta, va compartir la seva cuina de mercat amb tot el món i va importar la “nouvelle cuisine” a una infinitat de països. Generacions de cuiners segueixen encara el seu llegat, la “nouvelle cuisine” encara no ha mort, ha anat evolucionant.
Avui els cuiners estan de dol, perquè una gran icona ha marxat, això si Bocuse serà sempre “l’enfant terrible” de la cuina francesa.

Au revoire monsieur, Bocuse.