“Vidal i Barraquer, cardenal de la pau” és el títol del llibre més conegut sobre la vida de l’insigne religiós cambrilenc i referència ineludible per a qualsevol persona que vulgui conèixer i aprofundir en la vida i l’obra del cardenal. Aquest és un llibre biogràfic publicat el 1970 escrit per Mn. Ramon Muntanyola. Des de llavors han aparegut diferents treballs bibliogràfics que han aportat visions complementàries a l’obra, però sempre amb la base de la publicació inicial del capellà i poeta espluguí.
El passat 4 de febrer, al Monestir de Poblet, en un acte solemne es donava cloenda precisament a l’any Muntanyola i a la vegada es donava per iniciat simbòlicament l’any Cardenal Vidal i Barraquer amb la presència de l’alcaldessa i el regidor de cultura de Cambrils. Un relleu materialitzat amb la presentació de la reedició del llibre “Vidal i Barraquer, cardenal de la pau” que ha anat a cura del pare Josep Massot i Muntaner i editat per Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Una acurada edició en dos volums que amplia l’anterior i aporta nous documents.
A partir d’aquí, d’aquest testimoni, es posa en marxa la celebració dels actes del 150 aniversari del naixement i dels 75 anys de la mort del Cardenal Francesc d’Assís Vidal i Barraquer. Són efemèrides importants que no poden passar desapercebudes, més després de l’important ressò que ha tingut l’any 2017 dedicat al seu biògraf Mn. Muntanyola.
Ja amb aquest motiu la Comissió de commemoracions de la Generalitat, depenent de Presidència va aprovar incloure l’aniversari del Cardenal a la llista de personatges destacats d’enguany.
Per impulsar aquestes commemoracions, el passat 6 de març, l’Ajuntament de Cambrils va constituir la Comissió de l’Any Cardenal Vidal i Barraquer, formada per representants de la família Vidal-Barraquer i persones de diferents àmbits socials, acadèmics, tècnics, a més de la mateixa alcaldessa i el regidor de cultura. L’objectiu és elaborar un programa d’actes, coordinats per un comissionat, projecte que s’està treballant amb intensitat. Si algú vol posar-se en contacte amb la comissió ho pot fer a través del correu anycardenal2018@cambrils.org.
Amb aquest homenatge, que es perllongarà en el temps, Cambrils ha de tenir un paper protagonista, ha de ser el motor dels actes que es programin, però no només a Cambrils, si no obert arreu. Ens hem de convertir en un projector, en un focus que s’expandeixi per tot el país. Tenim una gran oportunitat de donar a conèixer la figura del nostre cardenal a tota una generació que segurament ni tan sols ha conegut la seva existència, però també la de recuperar la memòria més recent dels que l’han seguit al llarg dels anys.
Crec que és el moment de reforçar la seva figura, la seva personalitat, la seva coherència i honestedat, el seu compromís, i projectar-la per tot el país. Cal també que les noves generacions coneguin qui va ser Francesc d’Assís Vidal i Barraquer, un cambrilenc il·lustre amb connexions internacionals, icona per molta gent, un símbol de l’església catalana, una persona influent al Vaticà en el període entre Guerres Mundials, que va portar la defensa de les seves creences al límit. A més, enmig d’un període molt convuls a Espanya, amb dues etapes dictatorials, una República i una Guerra Civil, va actuar amb valentia, amb serenitat, amb rigor, amb fermesa, amb convicció, renunciant a temptadors càrrecs i poders que li se van oferir per què renúncies a la seves idees, al seus projectes col·lectius.
Cambrils i el poble de Catalunya tenim el ferm compromís i l'obligació de donar testimoni i valor a un dels personatges importants de la història contemporània. Fou una figura cabdal difícil d’encasellar i amb una visió moderna de separació de l’Església i l’Estat, perseguit i exiliat, però fidel a les seves idees, als seus principis, al seu compromís amb l’església catalana, una persona íntegra. Sens dubte va esdevenir un símbol, encara vigent.
La seva actitud exemplar en la seva forma de ser i d’actuar, buscant sempre la concòrdia, evitant la violència en moments convulsos, sacrificant si convenia la seva pròpia vida per evitar la mort d’altres capellans. No en va el seu nom quedarà per sempre lligat al mot “pau”. Crec que hem de popularitzar el que defineix millor la seva personalitat i que dona nom al llibre de Mn. Muntanyola: “Vidal i Barraquer, cardenal de pau”, res el podria descriure millor.
Vull destacar també que tot i que l’element principal d’aquest any Cardenal Vidal i Barraquer és la commemoració dels 150 anys del seu naixement i els 75 de la mort, es donen també curioses coincidències en moments significatius de la vida del cardenal al llarg del 2018 i el 2019 que en algun cas ja justificarien per si mateixes una celebració com la que s’està a punt de començar.

2018
150 anys del naixement.
125 anys. Es llicencia en dret.
105 anys. És nomenat Administrador apostòlic de Solsona. Preconitzat bisbe de Pentacomia pel papa Pius X.
95 anys. Rebutja la seu metropolitana de Toledo i també el trasllat a Roma com cardenal de la cúria vaticana.
95 anys. Enfrontament amb Primo de Rivera per la defensa del català
75 anys. Triduum de pregàries públiques per al retorn del Cardenal. Resposta negativa de Franco a la carta de Pius XII.
75 anys. Mor a Friburg (Suïssa) als 75 anys. Funeral i sepultura provisional a la Valsainte.
40 anys. Retorn de les despulles.

2019
120 anys. És ordenat sacerdot.
110 anys. És nomenat provisor i Vicari General. Auditor de testaments i causes pies i jutge metropolità.
105 anys. És nomenat Senador en representació de la Tarraconense.
105 anys. És consagrat Bisbe de Solsona.
100 anys. És nomenat Arquebisbe de Tarragona pel Papa Benet XV.
95 anys. Fa inventari general de les esglésies de l’arxidiòcesi.
80 anys. Participa a Roma en el conclave que elegí el papa Pius XII.
80 anys. Redacta el seu testament al Vaticà.
80 anys. Pressions del govern espanyol per a què el Cardenal Vidal i Barraquer deixi la diòcesi de Tarragona.
80 anys. Impedit de retornar a la seu de Tarragona pel nou règim, roman a l'exili entre les cartoixes de la Farneta i la Valsainte.
Com podem veure el Cardenal Vidal i Barraquer va tenir una intensa activitat eclesiàstica i pública. Tenia un perfil d’home negociador i bon diplomàtic, però també es va destacar per la seva discreció i humilitat.
És per tot això que crec que l’homenatge a aquest cambrilenc recentment anomenat Fill Predilecte, s’ha de perllongar més enllà del 2018 i entrar de ple a l’any 2019 per tal de poder treballar al màxim els valors i el pensament del nostre Cardenal. Serà una bona forma de perpetuar la seva memòria i aconseguir que el nostre poble i també el nostre país se’l faci més seu encara. Hem de sentir-nos orgullosos d’un personatge universal que roman com una icona de la pau.