Totes les formes d'arròs bullit són, en realitat, mostres d'arròs de pocs diners. L'arròs bullit en si mateix sembla que sigui de règim. Penso que amb una mica d'imaginació es podria millorar. Per exemple: es podria enriquir amb formatge ratllat; amb un all i pernil picat i tot passat per la paella; amb pastanaga ratllada i uns quants pèsols afegits a l'arròs quan comenci a estar tou; obrint uns musclos sense clova i afegint-los a l'arròs...

Aquests ingredients no són cars i l'elaboració no és complicada. Arròs bullit, el que s'anomena a la cubana, es fa amb ous ferrats, salsa de tomàquet i plàtan fregit. Però aquest plat ja és més elaborat i costós.

En aquest país tenim una salsa que quan està ben feta és excel·lent; em refereixo al romesco. Aquesta salsa combinada amb l'arròs bullit li dóna més vitalitat. Aquesta salsa potser la reservem massa pel peix. Crec que té més possibilitats. Combinada, com dic, podria donar algun resultat més positiu i l'arròs tindria més interès. Estic disposat a acceptar tota mena de barreges i combinacions sempre que els resultats siguin millors que els elements separats.

De solter, vaig viure en una dispensa on els diumenges ens donaven arròs. Si era de carn, era de caps de conill i puntes d'ala de pollastre; si era de peix, de musclos i galeres. Les galeres eren barates. No hi posaven res més i resultava excel·lent. És clar que en aquella edat teníem tots molta gana. Més gana que diners. Sempre he cregut que per descansar, s'ha d'estar cansat; per dormir, s'ha de tenir son; i per menjar, s'ha de tenir gana. Aquest arròs no era arròs blanc ni arròs bullit, ni car, perquè els ingredients no ho eren i l'elaboració era minsa. El saber fer i la imaginació ho compensava tot.
Al nord, centre i sud d'Espanya, es menja arròs amb llet per postres. A Catalunya no hi ha aquest costum. Cada terra fa sa guerra.

De totes maneres, un plat d'arròs bullit com cal, dic com cal, perquè no tothom l'hi fa, i fer-lo no és tan fàcil com sembla, és prou bo i ben segur que a tothom li va d'allò més bé.