Avui, Diògenes es passejaria pels carrers i places de Madrid cridant: “Busco un progre, busco un progre de veritat!”

En els darrers Premis Goya els protagonistes portaven uns cridaners ventalls vermells amb el lema “Más mujeres”; així s’evidenciava una reivindicació ben justa per reclamar una presència més gran de la dona en el món cinematogràfic. La iniciativa va sorgir de CIMA, Asociación de Mujeres Cineastas, la qual lluita contra els estereotips sexistes negatius que predominen en el cinema.

Molt punyent va ser aquell clam unànime contra la infame guerra d’Iraq de l’any 2003. Els milers i milers de manifestants que omplirem els carrers de les ciutats de l’Estat ens van sentir-se ben acompanyats per la força mediàtica d’uns premiats. A la cerimònia de lliurament dels premis, en els discursos dels guardonats, les critiques al bel·licisme del govern Aznar van ser constants. Javier Bardem es van despatxar ben a gust: “Ganar las elecciones no es un cheque en blanco. Hay que escuchar al pueblo, a la gente que dice: No a la guerra”. I Luis Tosar va recordar, de manera sarcàstica el president de govern, que si volia petroli no calia anar al Golf Pèrsic, “ahí arriba ya tiene usted mucho” (fent una al·lusió ben punyent al Desastre del Prestige).

Tradicionalment, artistes, cantants, gent de les arts escèniques s’han mostrat molt sensibles envers causes de tota mena. Nogensmenys, sorprèn constatar un silenci sepulcral de les patums del Setè Art, del teatre i de la música davant altres episodis força denunciables. A Catalunya hem patit una repressió policial vergonyosa, cops de porra contra una ciutadania que volia votar l’1 d’Octubre, quatre persones injustament engarjolades des de fa mesos, sense cap sentència condemnatòria, una Justícia polititzada potinejant la voluntat popular del 21 de desembre, un article 155 que s’ha carregat l’autonomia...

Ni un discretíssim llaç groc es va poder veure en la gala de lliurament dels Premis Goya i ni un mot criticant la situació de presó dels “Jordis”, Junqueras i Forn

Ni un discretíssim llaç groc es va poder veure en la gala de lliurament dels Premis Goya i ni un mot criticant la situació de presó dels “Jordis”, Junqueras i Forn; aquí a casa nostra, milers de catalans porten un llaç groc amb orgull, com a senyal d’empatia i suport amb els quatre presos polítics, Guardiola també, a desgrat de les multes de la Federació Anglesa de Futbol; en canvi, la Directora Isabel Coixet, que és catalana i no marciana, res de res. Tampoc Bruna Cusí, premiada com millor actriu revelació va obrir boca. I David Verdaguer, guardonat com a millor actor de repartiment, també va quedar mut.

A l’antiga Grècia, segle IV aC, va destacar un curiós filòsof, Diògenes de Sínope, el màxim representant de l’escola dels cínics. Mai va deixar res escrit, però es va fer famós per l’allau d’anècdotes que va protagonitzar. Vivia molt austerament i el seu habitatge era una bóta de vi, anava descalç i mal vestit, però el seu capteniment tan singular el va fer força respectat. Les cròniques expliquen que va rebre la visita del gran Alexandre i l’admirat conqueridor va preguntar-li què podria fer per ell; la resposta va ser que s’apartés una mica perquè li tapava el sol. Un dia es passejava amb un llum d’oli, en les hores de claror, pels carrers d’Atenes i cridava. “Busco un home, busco un home honrat!”.

No caldria ser un abrandat independentista per lluir un llaç groc, només tenir un mínim de dignitat i coratge. En Joan Manuel Serrat va ser molt crític amb el procés del referèndum, tanmateix no l’hem sentit cantar gaire contra la brutalitat policial i la perversió de la democràcia que estem patint cada dia. El segrest judicial d’un llibre sobre les connexions polítiques del narcotràfic, les penes de presó per un raper mallorquí que retrata el Borbó, la censura d’una pintura a la fira Arco de Madrid no semblen inquietar una progressia de cartró pedra que viu a l’ombra de la SGAE.

Avui, Diògenes es passejaria pels carrers i places de Madrid cridant: “Busco un progre, busco un progre de veritat!”

Dubto que n’acabi trobant cap.