Les figures retòriques han envaït la nostra vida. Aquests girs semàntics de la comunicació, ja sigui visual o escrita, ens apareixen cada dia protagonitzant whatsapps, tuits o publicacions a altres xarxes socials. El que abans era propi de la publicitat, dels anuncis de la televisió o de la premsa, en imatges que ens arribaven dosificades, avui ens arriben de manera desbordada en els anomenats memes que reflecteixen d’una manera creativa l’actualitat política, social o esportiva.

Fotomuntatges, jocs de paraules, frases iròniques ens traslladen a una classe magistral i pràctica sobre figures retòriques, algunes realment excel·lents, inesperades, espectaculars que cada dia ens arranquen un somriure, una reflexió i, algunes, fins un aplaudiment d’admiració.

Assistim a un ampli aparador on trobem metàfores, prosopopeies, paral·lelismes, paradoxes, el·lipsis, hipèrboles i moltes altres figures que hauria de buscar als llibres perquè no en recordo el nom.

Els darrers dies de Setmana Santa, però, vaig recordar la figura de l’antonomàsia, un tipus de metonímia on substituïm un nom comú o una situació per un nom propi. Si hi ha un personatge de la Setmana Santa a qui ens referim per antonomàsia quan algú ens traeix, és Judes, a tots alguna vegada, seriosament o irònicament ens han anomenat amb el nom de l’apòstol traïdor. Però hi ha hagut més personatges que han cedit el seu nom a situacions. Per exemple, m’ha fet riure un tuit on es veia una persona que s’interposava inoportunament entre la càmera i una parella on l’home estava demanant matrimoni a la seva enamorada. El peu de foto era demolidor, deia: “D’això se’n diu fer un Letizia”. 

També podem afegir al vocabulari “fer un Cifuentes” quan algú obté un reconeixement de manera inadequada i privilegiada.

I l’àmbit local, podem afegir “fer un Pellicer”, que podrem utilitzar quan algú es precipita en publicar alguna expressió inadequada al Facebook i corre el perill que algú li “faci un Chatelain”, és a dir, que tot i que s’hagi esborrat el post, li hagin fet ràpidament una captura per fer-ho servir com arma política.