Les rúbriques de Brúniquer (IV): La Turbació cambrilenca
“Els pagesos cambrilencs entraren a Barcelona cridant ‘Visca el rei’ i ‘morin els mals consellers’ agredint a pedrades als que intentaven restablir l’ordre a la ciutat”
Continuem repassant les referències a Cambrils que apareixen a les “Rúbriques de Brúniquer”, extensa obra del notari barceloní Esteve Gilabert Brúniquer (1561-1642). Al segon volum dins el capítol “Turbacions, commocions de Pobles i Avalots” trobem una referència a les Germanies a Catalunya. En el nostre cas, Brúniquer recull la següent cita: “a (*) de Mars 1520, vingueren en Barcelona molta gent de Cambrils, per las diferencias que tenían ab lo Duc, y los Pobles se commogueren, y perço los Consellers crearen nous Capdeguatyas, y â 15 de Febrer 1521, los revocaren, pus la cosa ja estaba reposada”.
La revolta de les Germanies fou una rebel·lió armada que es va produir principalment al País València i Mallorca ben entrat el segle XVI, entre les diverses lluites que abraçava aquesta revolta trobem la dels camperols contra els senyors feudals. És justament aquest cas el que es va viure a Cambrils, els habitants d’aleshores sofrien continues vexacions del Duc de Cardona en forma d’empresonaments i confiscacions de béns. Tips d’aquesta situació, un grup de dos-cents cambrilencs van viatjar a peu fins a Barcelona per reclamar tornar a la jurisdicció reial que havien perdut al acabar la Guerra Civil catalana (1462-1472). Trobem una incongruència en la data de Brúniquer perquè altres documents situen la revolta antisenyorial cambrilenca el maig de 1520. Segons la documentació de l’època, els pagesos cambrilencs entraren a Barcelona cridant “Visca el rei” i “morin els mals consellers” agredint a pedrades als que intentaven restablir l’ordre a la ciutat. Els pagesos cambrilencs van rebre el suport dels menestrals barcelonins que volien tornar a ser presents al govern de la ciutat tot formant una marxa d’un miler de persones envaint la ciutat de manera tumultuària. A l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona es conserven diverses cartes que donen testimoni clar del que va passar. El conseller en cap de Barcelona, Bernat Joan, informava el dia 8 de maig del següent: “stan aplegats en les cases de la Ciutat y en la plaça devant aquelles, en sus de mil homens, axí de la Ciutat com de la vila de Cambrils, qui en nom de doscents o mes son venguts lo die present de matí”. El mateix dia, els consellers notificaven al Duc de Cardona el que estava passant: “Ab grands crits de justicia son venguts en les cases del Consell los poblats y habitants en la vila de Cambrils, ab tant gran conmocio de tot lo poble de aquesta ciutat, que es stat forçat a nosaltres dexar ls officis divinals y aplegarnos, segons de present stam congregats en les dites cases del Consell de aquesta Ciutat”.
La revolta de les Germanies fou una rebel·lió armada que es va produir principalment al País València i Mallorca ben entrat el segle XVI, entre les diverses lluites que abraçava aquesta revolta trobem la dels camperols contra els senyors feudals. És justament aquest cas el que es va viure a Cambrils, els habitants d’aleshores sofrien continues vexacions del Duc de Cardona en forma d’empresonaments i confiscacions de béns
A partir de les missives podem constatar que la revolta viscuda a Barcelona a partir de l’acció dels cambrilencs va trasbalsar notablement la ciutat obligant als consellers de la mateixa, va ser necessari reforçar la guàrdia davant possibles noves embranzides i demanar ajuda armada als caps menestrals de la ciutat. El 12 de maig de 1520 els consellers comuniquen que “es tanta la conmocio dels pobles y encare dels infants y fadrins, que quiscun dia se apleguen en gran nombre y armats, sens temor alguna del governador o nostra ni daltres officials de la Ciutat, que es forçat a nosaltres, ab voluntat del dit governador, crear en sus vint capdeguaytes, y emprar los caps dels officis y altre gent de la Ciutat que, ab lurs armes, acompanyen al dit governador y a nosaltres y altres officials".
Brúniquer indica que al febrer de 1521 la revolta ja estava sufocada i per aquest motiu els guàrdies de reforç que havien estat nomenats van ser retirats del servei. Sembla, però, que un fet que també va contribuir a la pacificació de la situació fou l’ajusticiament sumari dels activistes més inquiets així com la propagació de la pesta a Barcelona que era atribuïda per la població a la cort reial flamenca de Carles I: “creuse que los flamenchs ab lur desordenat viure, porten continuament la infeció". El 31 d’agost de 1520, els consellers de la ciutat escrivien “que si no fos seguit lo temps de pestilencia en aquesta Ciutat, foren ya los pobles della en les matexes revolucions dels altres”.
El mestre i historiador valencià Álvaro Santamaría Arández (1917,2004) és autor d’un article sobre els orígens de la Germania a Mallorca publicat a “Mayurca”, revista de la secció d’Història de la Universitat de les Illes Balears. Trobem allí les referències a Cambrils citades en aquesta columna.