El Pòsit je suis dessolé
Feia temps que no veia uns amics meus francesos que estiuegen a casa nostra des de fa prop de quaranta anys i aquest estiu, quan mels vaig trobar, la primera frase que em va etzibar un dells va ser aquesta tan seva, que expressa tant de sentiment de pena, de frustració, de malestar: je suis dessolé. I no era perquè hi hagués hagut alguna desgràcia al nostre entorn, el seu sentiment de desolació era per la situació en què havien trobat la plaça del Pòsit, sense ledifici i plena de cotxes, el mateix comentari que ens ha fet molta gent però que et sobta més si els que lexpressen són unes persones estrangeres però que demostren que estimen tant Cambrils com els que som del poble.
La conversa em va recordar que fa uns mesos em vaig comprometre a pegar una altra fanalada sobre la situació del Pòsit. A més, algú mho ha reclamat pel carrer aquest estiu i no és que no en tingui ganes, al contrari, però em fa una certa mandra perquè últimament he notat que el tema sestà enverinant i fins i tot utilitzant com a element de picabaralla política i social, i no crec que sigui la millor manera denfocar-ho. Als meus amics francesos els va estranyar que els expliqués que des de fa mesos hi ha una teoria que aposta per deixar les coses tal i com estan, o duna manera semblant, és a dir, una àmplia esplanada al centre de la Platja que sigui una zona daparcament. Per adornar aquest corrent, jo diria que per disfressar-lo, shi han afegit suposats elements estètics que parlen de perspectives visuals i de llum En fi, les opinions són lliures i no sóc jo ningú per censurar-les, només expresso la meva discrepància, tot i que això em comporti algún disgust, perquè, com deia, hi tinc bons amics en aquestes files.
Però per no ser repetitiu i cansar la gent explicant altra volta la meva posició, he proposat, a través del diari digital, obrir un fòrum de participació ciutadana perquè els cambrilencs hi diem la nostra. Cada vegada que el tema es toca a les edicions digitals de la Revista, la participació de la gent és molt nombrosa, per tant, és un tema que interessa i preocupa. Per això mhe atrevit a llençar la proposta, potser de forma ingènua, perquè sense formalismes ni oficialismes, i sabent que les entitats implicades, la Confraria i lAjuntament, no tenen cap compromís ni obligació amb les opinions que es facin, la gent aporti les seves idees. Amb firma o des de lanonimat, i sempre de forma educada i constructiva, la iniciativa pot convertir-se en una mena de baròmetre, de barem, per saber per on van els trets dun sector de lopinió pública, el que utilitza Internet. Fins ara les aportacions que shan escrit a les pàgines del diari digital, deixant de banda les astracanades i les sortides de to, que sempre nhi ha i que no hem de sobrevalorar, aporten idees i solucions assenyades i imaginatives.
Hi ha de tot, com a la vinya del Senyor, però crec que simposa el sentit comú. Hi ha el que aposta pel diàleg i el consens entre les parts implicades; els que volen un edifici bonic rememorant lesperit de lanterior; els que creuen que un mercat és una bona opció com a element integrador del barri i que cal intentar-ho; els que aposten per una plaça esplèndida que torni a ser el punt de referència de la Platja... En definitiva, com deia el Manel Tarès fa un temps, una sortida que ajudi a restituir lacte de destrucció de la memòria que va suposar lenderrocament de lantic edifici, que ha posat en evidència la sensibilitat de la nostra població vers el poc patrimoni cultural de què disposa. Us animo a pegar la vostra fanalada al nostre diari digital <www.revistacambrils.cat>.
La conversa em va recordar que fa uns mesos em vaig comprometre a pegar una altra fanalada sobre la situació del Pòsit. A més, algú mho ha reclamat pel carrer aquest estiu i no és que no en tingui ganes, al contrari, però em fa una certa mandra perquè últimament he notat que el tema sestà enverinant i fins i tot utilitzant com a element de picabaralla política i social, i no crec que sigui la millor manera denfocar-ho. Als meus amics francesos els va estranyar que els expliqués que des de fa mesos hi ha una teoria que aposta per deixar les coses tal i com estan, o duna manera semblant, és a dir, una àmplia esplanada al centre de la Platja que sigui una zona daparcament. Per adornar aquest corrent, jo diria que per disfressar-lo, shi han afegit suposats elements estètics que parlen de perspectives visuals i de llum En fi, les opinions són lliures i no sóc jo ningú per censurar-les, només expresso la meva discrepància, tot i que això em comporti algún disgust, perquè, com deia, hi tinc bons amics en aquestes files.
Però per no ser repetitiu i cansar la gent explicant altra volta la meva posició, he proposat, a través del diari digital, obrir un fòrum de participació ciutadana perquè els cambrilencs hi diem la nostra. Cada vegada que el tema es toca a les edicions digitals de la Revista, la participació de la gent és molt nombrosa, per tant, és un tema que interessa i preocupa. Per això mhe atrevit a llençar la proposta, potser de forma ingènua, perquè sense formalismes ni oficialismes, i sabent que les entitats implicades, la Confraria i lAjuntament, no tenen cap compromís ni obligació amb les opinions que es facin, la gent aporti les seves idees. Amb firma o des de lanonimat, i sempre de forma educada i constructiva, la iniciativa pot convertir-se en una mena de baròmetre, de barem, per saber per on van els trets dun sector de lopinió pública, el que utilitza Internet. Fins ara les aportacions que shan escrit a les pàgines del diari digital, deixant de banda les astracanades i les sortides de to, que sempre nhi ha i que no hem de sobrevalorar, aporten idees i solucions assenyades i imaginatives.
Hi ha de tot, com a la vinya del Senyor, però crec que simposa el sentit comú. Hi ha el que aposta pel diàleg i el consens entre les parts implicades; els que volen un edifici bonic rememorant lesperit de lanterior; els que creuen que un mercat és una bona opció com a element integrador del barri i que cal intentar-ho; els que aposten per una plaça esplèndida que torni a ser el punt de referència de la Platja... En definitiva, com deia el Manel Tarès fa un temps, una sortida que ajudi a restituir lacte de destrucció de la memòria que va suposar lenderrocament de lantic edifici, que ha posat en evidència la sensibilitat de la nostra població vers el poc patrimoni cultural de què disposa. Us animo a pegar la vostra fanalada al nostre diari digital <www.revistacambrils.cat>.