Tenim molta feina a fer perquè no podem viure amb por. I és que molts cops, hi ha homes que un “No” no l’acaben d’entendre. Ara més fort que mai hem de deixar clar que “No és No”.

Continuo impactada per la sentència injusta de “La Manada”. No em puc imaginar què li pot passar pel cap a la víctima que va ser violada per cinc homes i que segons un dels jutges ella ho va consentir (llavors per què li van robar el mòbil?). Considera que és un abús i no una violació pel fet que la noia, morta de por, va deixar que fessin el que volguessin amb ella. Què havia de fer? Cridar i que la matessin? En aquesta situació era impossible que la noia es pogués defendre. Deu mans que la van tocar per tot arreu, li van tapar la boca i la van traumatitzar per tota la vida.

La sentència ens afecta a totes. Els membres de “La Manada” han d’anar nou anys a presó, però ja sabem que per bona conducta poden sortir abans d’hora i passejar-se amb tota tranquil·litat pel carrer. La (in)justícia de l’Estat fa por.

En un moment en què les dones hem sortit al carrer per a reclamar igualtat, aquesta sentència és com un gerro d’aigua freda. Lluitem per tenir els mateixos drets que els homes, les mateixes oportunitats laborals, els mateixos sous i ara un jutge no es creu  una noia, que en aquell moment tenia 18 anys, perquè no va cridar. I encara té la barra de dir que pels vídeos es podia escoltar que ella gaudia, un horror.

Com a mostra de rebuig a aquesta decisió i per canviar les coses d’una vegada, milers de dones han utilitzat Twitter per a denunciar situacions d’abús que han patit en algun moment de la seva vida. Amb l’etiqueta #Cuéntalo, les usuàries destapen de manera valenta els draps bruts del patriarcat, que durant molt de temps ha estat en silenci. Homes que han fet el que han volgut amb dones, tocant-les quan elles estaven distretes o assetjant-les pel carrer. Llegint alguns dels tuits m’hi he sentit reflectida. No sé quants cops els amics m’han acompanyat a casa i s’han esperat que obrís la porta per assegurar-se que tot estava bé; quantes vegades ens hem escrit al grup de WhatsApp per dir que tots havíem arribat bé a casa; quantes vegades he anat amb el mòbil a la mà de nit, fent veure que parlo amb algú perquè no em molestin (això ho continuo fent) o quants cops m’he sentit intimidada per homes que s’asseien al meu costat al tren i no paraven de mirar-me i dir-me coses. Què dir de les vegades que portes una faldilla o un escot i hi ha nois que ja es pensen que ets una “fresca”. Tenim molta feina a fer perquè no podem viure amb por. I és que molts cops, hi ha homes que un “No” no l’acaben d’entendre. Ara més fort que mai hem de deixar clar que “No és No”.