http://xac.gencat.cat/ca/llista_arxius_comarcals/tarragones/

Enguany fa dos-cents quaranta anys de l’arribada del cos de Sant Plàcid màrtir. Les cròniques indiquen que va arribar a Cambrils per mar procedent de Roma el 24 de gener de 1778 gràcies a les gestions realitzades amb el papa Pius VI pel cambrilenc Joan Borràs Grisola, canonge de Barcelona. L’historiador local Josep Salceda Castells va dedicar diverses estampes cambrilenques a aquest tema destacant la importància que va suposar per la nostra població l’existència d’aquestes relíquies considerades un sant protector davant epidèmies i pedregades en els conreus. La urna de Sant Plàcid va ser destruïda durant la revolta de l’estiu de 1936 juntament amb altres elements religiosos i artístics de l’església parroquial de Santa Maria. Algunes restes van ser recollides posteriorment entre les cendres i es guarden en una arqueta de la capella annexa a l’altar major de la mateixa església. No es té constància de cap imatge gràfica més enllà d’alguna litografia, però podem imaginar-nos que la urna tenia forma de taüt i un frontal de vidre permetia observar el cos del sant en repòs per al seu culte.

Un fet inèdit que ens permet conèixer més detalls de la veneració d’aquest sant a Cambrils és l’acta que va aixecar el notari cambrilenc Josep Antoni Gimbernat Folch de l’obertura de la urna que contenia les restes del sant i l’extracció d’una relíquia el 13 de setembre de 1781. Trobem aquest document en els protocols de dit notari conservats a l’Arxiu Històric de Tarragona. L’ajuntament d’aleshores, a petició dels administradors del la confraria del sant, van demanar a la cúria extreure una relíquia per introduir-la en un reliquiari de plata destinat a processons i altres actes litúrgics públics. Abans de procedir a l’extracció de les restes, el rector de Cambrils Manuel Plazas va llegir al presbiteri una carta que havia rebut el passat 18 d’agost del Doctor Ramon Corbera, notari públic de la cúria eclesiàstica de la ciutat de Tarragona per ordre del vicari general a instàncies del arquebisbe de Tarragona, Joaquín de Santiyán i Valdivielso on es donava permís de tot plegat. Consta que també eren presents els regidors cambrilencs Francesc Cava, Josep Bru i Francesc Marcó, el diputat de Tarragona Antoni Alegret i Josep Vela administrador del Sant Plàcid, entre molts altres homes i dones del poble, entenem doncs que va ser un acte popular i obert al públic.

Amb la solemnitat i rigor que exigia l’ocasió, el text descriu com el rector Manuel Plazas vestit amb sobrepellís i estola es dirigí a l’altar major on es guardava la urna del sant que restava tancada i lacrada per la part del darrera per dos llocs amb el segell del bisbe Francisco Nicolas Angel Maria Sandini, prefecte del Sagrari Apostòlic i assistent del soli pontifici de Roma. El rector va trencar els segells i obrí la urna per extreure aproximadament un pam de l’ós de la cuixa esquerra del sant que col·locà immediatament dins el reliquiari de plata, tancant novament la urna. El notari cambrilenc Josep Antoni Gimbernat indica que fou el mateix rector de Cambrils qui el va requerir per aixecar auto públic de tot el que havia passat amb la intenció de deixar constància escrita en el futur i formalitzar l’acte d’extracció amb la cúria eclesiàstica. Donaren fe de tot el mateix notari, el rector amb la seva firma i dos testimonis, el llicenciat Nicolas Pallejà i Josep Farreter apotecari, veïns de Cambrils.

Veiem, doncs, que l’arrelament entre la població de la figura del sant és notable i només tres anys després de la seva arribada Cambrils, la població exigeix una presència major de Sant Plàcid en forma de relíquia.