De pallasso o trencats. Amb pocs mesos de diferència hem viscut dos episodis lligats a l'apèndix nasal: el de pallasso de Jordi Pesarrodona i el trencat del fotògraf i periodista Jordi Borràs. En els dos casos hi ha hagut algun membre de "cuerpos y fuerzas de seguridad del estado" pel mig. En el primer cas, el que porta el nas es queda palplantat una estona al costat d'un guàrdia civil de guàrdia durant l'escorcoll d'un edifici de la Generalitat,  no fa res, no diu res i no agredeix ningú; conseqüències d'aquesta acció?, denúncia per part del cos militar i imputació per delicte d'odi. En el segon cas, el periodista agredit rep cops d'un energumen de paisà que s'identifica com a membre de la "Policia Nacional", els cops el fereixen a la cara i li trenquen el nas; l'agressor mentre fuig perd una navalla d'aspecte força intimidant que jo, pobre de mi, no sé perquè es pot necessitar pels carrers d'una ciutat; conseqüències d'aquesta acció?, diuen que de moment "li obriran un expedient"; si el precedent son les condecoracions i premis als que ens van apallissar l'1 d'Octubre, malament anem. Vès que no es demostri que no tots els nassos són iguals davant la llei.