La paraula “art” té diverses definicions com, “l’habilitat, destresa, a fer certes coses adquirida amb l’estudi, l’experiència, l’observació”, o  “l’aplicació de l’habilitat i del gust a la producció d’una obra segons principis estètics”, entre d’altres.

La cuina segons el DIEC es defineix fora de l’aparell funcional com a “art de preparar el menjar “.
Segons això, tal com expressa la pròpia definició d’artista (“persona que practica un art, especialment una de les belles arts”), no és estrany parlar de pintura i cuina com a art. O poder barrejar artistes de diferents disciplines com el nom de Pablo Picasso i el de Ferran Adrià.

Sé que hi haurà molta gent que discutirà sobre si un és artista o es més aviat artesà, i de segur que tenen raó, ja que en ambdues professions existeixen artistes i artesans, aquells que creen i els reprodueixen.
El fet és que des del 25 de maig s’ha obert al públic la mostra titulada “La cuina de Picasso”, una exposició de 200 obres del pintor malagueny que es podran gaudir al museu que porta el seu nom situat al barri del Born de la ciutat comtal. Una nova i original manera de seguir i descobrir les pintures de Picasso, i al mateix temps contemplar alguns dels seus traços per primera vegada vist a Barcelona.

Aquest enfocament particular del pintor malagueny està acompanyat d’una petita col·laboració del que molts consideren un artista en el camp de la gastronomia, el cap de cuina i creatiu del que va ser El Bulli. Ferran Adrià genera un diàleg entre el procés creatiu de Picasso i la creació a la postavantguarda culinària a la Sala Mauri del Museu. Una conversa un xic múrria d’Adrià amb el visitant que gira entorn al significat ampli de la cuina i de la innovació en aquest àmbit. Per mitjà d’esbossos, eines, prototips i dibuixos del propi cuiner, quelcom més simbòlic i amb un treball més estètic que divulgatiu.

El visitant podrà conèixer el Picasso més gastrònom, saber com veia la cuina, el menjar o fins i tot els restaurants que han fet en ell més efecte a través de poemes i escrits en les seves obres de teatre

La mostra intenta explicar tota la relació que ha tingut el pintor amb la cuina des d’ un gran espectre, on s’hi pot trobar des de treballs amb natures mortes a obres on l’autor fa referència a la cuina com a metàfora cabdal del propi acte creatiu. El visitant podrà conèixer el Picasso més gastrònom, saber com veia la cuina, el menjar o fins i tot els restaurants que han fet en ell més efecte a través de poemes i escrits en les seves obres de teatre.

No és la primera vegada que la cuina i la pintura, l’art en general, tenen un diàleg; va ser el mateix Adrià qui el 2007 va crear un gran enrenou en ser convidat a Documenta 12, possiblement el gran certamen d’art contemporani que se celebra a la ciutat alemanya de Kassel.

El diàleg entre diverses disciplines i àmbits en el fons és una conseqüència d’allò que és en si la cuina o del resultat d’aquesta, les elaboracions. La cuina sempre ha estat present en el món de les belles arts, potser la diferència és que abans no existia un diàleg fluid o en ambdues direccions, cosa que sembla que cada vegada és més present. Compartir, sens dubte, genera moltes inèrcies que enriqueixen els diferents agents que hi participen, ampliant perspectives i punts de vista que repercutiran en allò que s’està fent, en la nostra la cuina.