http://www.ahat.cat

El fons documental de l’arxiu parroquial de Santa Maria de Cambrils, dipositat a l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, conserva una llibreta de comptes del clavari de Cambrils de l’any 1686. Desconec amb certesa els motius pels quals aquesta documentació de caire municipal va fer cap a la parròquia, però l’atzar ha permès que arribi als nostres dies intacte i gràcies a ella podem conèixer les fonts d’ingressos del govern municipal de finals del segle XVII. El clavari del Consell de la Universitat feia funcions de tresorer i tal com el mateix document indica, una de les seves atribucions era controlar el cobrament dels arrendaments municipals de bens propis i arbitris (“Llibre del que he d9e cobrar Raphel Toda per la Vila de Cambrils esent Clavari de dita Vila en lo any 1686”.

Bàsicament es tracta d’una llibreta d’apunts, un document de treball on el nostre Clavari destinava cada foli a un dels arrendaments municipals. L’estructura sempre és la mateixa, a la capçalera s’anotava el bé arrendat, el nom i cognom de l’arrendatari, el cost total de l’arrendament i la terça, o sigui, la fracció de pagament. Dues o més terces sumaven l’import total de l’arrendament, però a la pràctica els arrendataris acabaven pagant en fraccions de pagament més petites a partir de la segona o tercera terça. El clavari prenia nota de cada cobrament percebut en forma d’albarà (rebut), a vegades a través d’un tercer i sovint a bon compte (efectiu). Els imports s’expressaven en lliures, sous i diners, 12 diners eren equivalents a 1 sou i 20 sous equivalien a una lliura. Sumant els imports percebuts de cada lloguer veiem que la morositat era més aviat baixa malgrat que en pocs casos s’arribava a satisfer el preu pactat per cada arrendament.

Recullo en una taula els arrendaments que trobem al document de clavaria que ens ocupa, observem que els més elevats eren els drets de mercaderies seguits de la lleuda, el carretatge, la venta de l’aiguardent, el tabac i l’explotació del molí de l’Ardiaca.

Arrendatari / Arrendament / Preu
Salvador Farrer / La Fleca / 40 lliures
Josep Lloret / La Taverna / 55 lliures
Magí Vinyes / Tenda de l'oli / 32 lliures
Pere Pallejà (Miralles) / Aiguardent i tabac / 114 lliures
Joan Mates / Molí de la Torre / 125 lliures
Ramon Amorós / Molí de l'Ardiaca / 52 lliures
Francesc Planas / Quart del forn de la Plaça / 22 lliures 10 sous
Joan Vidal (de la Torra) / Quart del forn del Capuig / 20 lliures
Gaspar Nolla / Faneca / 38 lliures
Francesc Berenguer / Drets de mercaderies / 192 lliures 10 sous
Mn. Jaume Guasch / Revenedoria / 65 lliures
Francesc Garcia / Tretes i passatge (lleuda) / 145 lliures
Llorenç Vives / Estacatge / 79 lliures
Josep Juncosa / Carretatge / 139 lliures
Mn. Joan Francesc / Corrodoria / 30 lliures 10 sous
Josep Fontanilles / Sal / 50 lliures
Joan Canyelles / Peix fresc / 57 lliures 10 sous
Nicolau Sans / Hostal / 73 lliures 6 sous 8 diners

Entre altres anotacions trobem un apunt sobre el cobrament d’una lliura de cera valorada en 12 sous i 6 diners per cadascun dels vint-i-dos arrendaments municipals que sumen un total en cera de 13 lliures i 15 sous. Podem establir aquí una hipòtesis que relaciona la clavaria amb la parròquia, al destinar aquesta cera a ciris o espelmes pel culte en els altars, mitjà de pagament a l’església documentat en època medieval.

Alguns conceptes com la lleuda, l’estacatge, la corrodoria, el carretatge i la faneca exigeixen una explicació més detallada a la meva propera columna. També afegir altres fonts d’ingressos municipals que el clavari Rafel Toda va anotar a la llibreta de comptes.