Porto una colla de mesos barrinant i esprement-me el magí al voltant de la injustícia que pateixen els nostres presos polítics (sí, senyor Iceta!, són presos polítics, no pas polítics presos malgrat que vostè balli i es retrati amb tota la colla neofalangista de l’unionisme caspós).

Com altres milers de pacífics ciutadans també m’he mobilitzat, he assistit a una munió d’actes, m'he manifestat, he compartit la meva opinió des de la Revista Cambrils...Tanmateix, un regust força amarg, barreja d’impotència, ràbia, tristesa i frustració m’enterboleixen cada dia més i més.

Aquest passat Nadal ja vaig compartir unes sensacions ben estranyes amb altra gent; tots astorats de constatar com Jordi Sánchez, Jordi Cuixart, Joaquim Forn i Oriol Junqueras estarien separats de sengles famílies per una presó provisional arbitrària i fora de tota mesura.

Han passat els dies, les setmanes i els mesos... ara tenim més gent privada del dret més fonamental, el de la llibertat: Jordi Turull, Raül Romeva, Carme Forcadell, Dolors Bassa i Josep Rull. Totes les peticions adreçades als organismes judicials pertinents per ser acostats a Catalunya havien estat ignorades. La pretesa justícia “Made in Spain” resulta una burla o un sarcasme cruel. Simplement s’ha convertit en una revenja, en una venjança, en un avis per a navegants presents i futurs.

La unitat d’Espanya esdevé un axioma incontestable, un dogma inqüestionable, quelcom sagrat. Ni democràcia, ni drets humans, ni naps ni cols. La patada al cul de M. Rajoy ha estat la prova del nou, la reformulació d’aquella màxima de l’ultramonàrquic José Calvo Sotelo: “Antes roja que rota”. Davant el suport de partits “separatistas” a la Moció de Censura de Pedro Sánchez, algunes patums del PSOE ja van bramar. Les paraules de la mòmia juràssica del Rodríguez Ibarra son apoteòsiques: “El independentismo me preocupa mucho más que lo que haya robado el PP”.

Si visquéssim en una democràcia de veritat i no de la Señorita Pepis, aquesta trepa estarien ben muts i més caducats que les maraques de Machín. Malauradament, tot plegat no m’estranya gens. Una patuleia de dirigents del PPPSOE que han esquilmat vilment el seu estimat país, com si fos el seu “cortijo” durant dècades. Ara podrien dir plegats i sense cap vergonya aliena: “Antes corrupta que roja”.

Unes setmanes abans que la Sentència del Cas Gürtel envies el govern del PP a fer la mà, vaig sentir ocasió d’escoltar el testimoni colpidor de les dones de dos dels empresonats a Estremera. L’acte es va fer a Tarragona i estava a vessar de gent delerosa de palesar el seu suport a la gent empresonada i exiliada. Em bullia la sang escoltar el testimoni, alhora serè i emotiu, de Txell Bonet, parella de Jordi Cuixart i de Laura Masvidal, dona de Joaquin Forn; el relat d’aquestes dones, visitant els seus marits a 600 km, amb els nens petits sense entendre res de la dissort dels seus pares engarjolats, em va arribar a l’ànima i em fer vomitar d’aquesta farsa de justícia corrupta que patim. Laura Bonet ho deia clar i català quan reivindicava la innocència dels tots els engarjolats i exiliats: “Estaven defensant un dret col·lectiu, defensaven el dret a defensar el teu dret”.

Pedro Sánchez, còmplice de l’infame 155, el nou president de govern per gràcia dels vots dels partits “secessionistes” ara vol fer de policia bo i considera “razonable” acostar els presos a Catalunya

Uns dies després a Valls, en un acte de suport a Cèsar Puig, Secretari General d’Interior de la Generalitat, processat per Carmen Lamela, la jutgessa de l’Audiència Nacional (una altra “crack” de la casta judicial “de Españistán”) el prestigiós advocat de Dret Penal Joan Queralt avisava al nombrós públic: “Estaran anys a la presó, és una cursa de fons que acabarà a Europa, però poden passar tres anys”.

Pedro Sánchez, còmplice de l’infame 155, el nou president de govern per gràcia dels vots dels partits “secessionistes” ara vol fer de policia bo i considera “razonable” acostar els presos a Catalunya.
Doncs no, senyor Sánchez! No ens podem conformar amb aquestes engrunes; són un insult a la nostra dignitat. Ni un dia més podem consentir aquesta infàmia. Els exiliats han de tornar.

Els presos, a casa ja!