L’altre dia van caure a les meves mans unes instruccions per no menjar fetes per l’equip de l’Andoni Luis Aduriz del restaurant Mugaritz, i com que ens coneixem m’he pres la llibertat de fer-ne una versió reduïda.

• Triï el dia més convenient del calendari per elegir no menjar, descartant els dilluns, siguin aquest emocionals o no.
• Revisi l’agenda de contactes per elegir amb qui voldrà compartir l’experiència de no menjar, més aviat per la seva ànsia de conèixer més que per la seva golafreria.
• Arribat el dia, després de triar la roba oportuna per no menjar, deixi’s recollir, portar, conduir i aparcar davant del lloc o no menjarà.
• Entri en aquest edifici tranquil. Desconfiï les ressenyes que li hagin pogut arribar, accepti la invitació de veure la cuina i els espais que disposa. Identifiqui l’absència de soroll, de crispació, de brutícia. Segueixi desconfiant.
• En asseure’s mentre espera la carta, imagini’s la quantitat immensa de plats que l’esperen, pregunti’s quins seran uns aperitius, “snacks”, racions, pre-postres, postres o “petits fours”, on se serviran i les eines que portaran i col·locaran sobre la taula nua en aquest moment.
• Miri al voltant i apreciï que no està sol en aquesta experiència de no menjar. Creui mirades fugisseres i còmplices. D’aquells que estan com vostè assentat i també d’aquells uniformats que el miren amb un somriure murri, estableixi amb ells contacte.
• La carta arriba després d’un espera poètica, en aquest moment s’adona que no pot elegir, enfadi’s de manera moderada. Pensi que si no elegeix no podrà equivocar-se, senti’s alleugerit.
• La taula nua li indica que allò que ens posin davant, si no ens porten altres eines, ho podrà agafar amb les mans, els dits, els llavis o la llengua. Taqui’s, embruti’s, xucli, faci sorbets i si ho creu oportú faci soroll fent-ho o no.
• A la seva boca introdueixi estímuls, conceptes, idees, contes i històries que li expliquen aquella gent tan afable que arriba a la seva taula. Tot seguit, depenent de la textura d’allò que té al davant, begui, mastegui o ho pot deixar lliscar pel seu paladar pressionant-ho amb suavitat per passar-ho a la gola, olorant-ho al mateix temps o en dos temps. L’estómac farà la resta, és un pas inevitable en principi no dolorós i fins i tot podrà obtenir cert plaer.
• Tracti de trobar el sentit a l’ordre cronològic de les elaboracions que li presenten. Deixi-ho estar. Busqui referències en elles, coses similars, contexts, si no les troba feliciti’s per trobar quelcom desconegut i que el sorprengui.
• Deixi’s portar, gaudeixi, imagini, somiï. Senti plaer, sorpresa, decepció. Dubtes, alegria, nostàlgia, fàstic, etc. Es pot preguntar per què ho sent.

Bon profit. No mengi!