“Jo sóc de Bòsnia, porta’m a Amèrica / tinc moltes ganes de veure l’estàtua de la Llibertat / No puc esperar més / porta’m als Estats Units / porta’m al Golden Gate, ho assimilaré”.

Així comença la cançó “U.S.A.” de Dubioza Kolektiv que, una vegada l’has escoltat, no te la pots treure mai més del cap.
Lleugera, “foteta”, irònica, enèrgica.
Parla del somni (malson) d’emigrar per una vida millor. No els fa res que els autòctons del país de destinació els prenguin per inferiors. Saben que no ho són i en fan ironia davant d’un interlocutor indígena imaginari: “Si us plau, condueix-me al teu líder, vull la meva carta verda”.

Dubioza Kolektiv, una banda de Bòsnia amb membres originaris de Zenica i Sarajevo i incorporacions d’altres zones com Mostar. Tots nens i adolescents als qui se’ls va despertar l’interès musical mentre la guerra avançava als Balcans. I, un cop acabada, no els va abandonar.
Lletres honestes, directes, que saben del que parlen. Ells no han deixat el país, però coneixen a molts que sí que ho han hagut de fer. I saben que no és fàcil:

“Esperava trobar el que necessito, i ser lliure com un ocell / no pas ser empès en un gueto com una ovella en un ramat / totes les promeses que vaig escoltar s’han convertit en paraules buides / completament desconnectat de la resta del món.... Dóna records al teu lider, no vull la teva carta verda / vull tornar volant com un coet cap als Balcans... Un dia, quan arribis al final / Un dia ho entendràs / Un dia, tornar a les arrels amic / Cap lloc com la terra on vas néixer.”

De la mateixa manera, quina contradicció potser, saben que tampoc és fàcil viure en un país que encara ara, més de 20 anys després de la guerra, s’està aixecant de les cendres i cosint ferides complexes de cicatritzar. Mentre hi hagi interessos personals i de partit a rascar, els governants no ajudaran a què s’assequin. Tot un estil de vida, la política... Autocorrecció: els governants no voldran que s’assequin les ferides, com més coguin més vots, com més coguin més enfrontament entre la població i menys ulls observant els moviments de les seves mans.

Els emigrants es converteixen en immigrants al país “d’acollida”. A quants d’ells no els agradaria dir, si poguessin, si tornar a la terra on van néixer fos una opció: “dóna records al teu líder, no vull la teva carta verda, vull tornar volant com un coet cap a casa”. Els interessos geopolítics poden provocar i provoquen sang i odi. Ho sabem per referències i, fins i tot, n’hem vist la poteta que alerta. Els interessos de les persones poderoses poden retenir el creixement d’un país. Els membres de Dubioza Kolektiv coneixen la realitat del seu territori de primera pell i no deixen de denunciar-la en les seves lletres. Jo conec la realitat del meu territori, però canto melodies en bosnià que critiquen, denuncien i assenyalen actes concrets de la classe política. Ho faig en bosnià i em pregunto on serien ara mateix els Dubioza si la lletra fos en castellà o català:

“L’han detingut de nou, però no passarà ni un dia a la presó / Té advocats cars, així que sortirà immediatament / El jutge l’ha deixat sortir fins el judici / Així podrà ocultar les evidències i apunyalar els testimonis”. Krivo je more 2 (El culpable és el mar 2) Dubioza Kolektiv