http://www.ahat.cat

A la columna del mes passat us parlava sobre un document de clavaria del Consell de la Universitat de Cambrils conservat a l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona. Continuem desgranant la comptabilitat d’ingressos municipals que el clavari Rafel Toda va anotar l’any 1686 en aquest document. Després dels arrendaments municipals que sumaven un total de 1257 lliures i 10 sous, una altra font d’ingressos molt més petita eren els censals. El notari d’Alcover Sebastià Gimbernat pagava un pensió anual de 20 lliures per l’escrivania pública de Cambrils. Aquesta obligació de la família Gimbernat amb la Universitat de Cambrils venia de lluny i tot apunta que va ser contreta pel seu avi també notari, Narcís Gimbernat natural de Figueres.

Apuntem la possibilitat que la ocupació de l’escrivania pública de Cambrils fos el motiu pel qual aquesta nissaga de notaris va venir establir-se al  nostre poble. Trobem dos censataris més; Miquel Vidal, que pagava una pensió anual d’1 lliura, i el pescador Joan Sans,  que pagava 4 sous anuals. Una altra font d’ingressos recollida pel clavari és la del cobrament de 70 lliures anuals a la vila de Montbrió, que aleshores ja era segregada del terme de Cambrils, pensió anual irredimible que queia cada 28 d’abril.

Trobem ingressos relatius al manteniment dels molins fariners municipals, concretament del Molí de la Torre. A la darrera columna ja vam veure que la Universitat cobrava un arrendament pel seu ús, veiem ara també que els moliners estaven obligats a pagar la neteja de la bassa d’aquest molí. Trobem anotats cobraments als moliners Pere Joan Mates, Ramon Amorós, Macià Clarianes i Josep Soler entre 1 i 3 lliures. El clavari Rafel Toda regularitza l’estat de comptes de l’anterior clavari,  anota aquest fet com segueix: “a de donar compte de seixanta y sinch lliures nou sous y nou los quals li son entregats a la casa de la vila devant lo consell y son de la Clavaria de Isidro Mateu”. El document recull petits cobraments realitzats a altres empleats municipals, és el cas dels mostassafs Pau Aliern i Salvador Folch, encarregats de vetllar per la correcta qualitat, mesura i preu dels productes del mercat. També la regularització del salari d’un Jurat: “a de cobrar de Jaume Tous per averli fet lo albara per son salari de Jurat mes del que li tocava”. La clavaria recull un cobrament relacionat amb el farratge de la vila, o sigui tot aquells cereals i lleguminoses que es donaven com aliment al bestiar i que també controlava la Universitat.

Per acabar fem un pinzellada ràpida a la naturalesa d’alguns dels arrendaments municipals que a dia d’avui necessiten un aclariment. Comencem amb l’”estacatge”, una imposició sobre l’ús de pals clavats a la platja que els mariners utilitzaven per varar les barques. El “carretage”, relatiu a l’activitat dels carreters en el transport de mercaderies entre Cambrils i poblacions properes. La “corredoria”, relatiu a la compra de mercaderies a l’engròs i el seu transport des dels masos i casos de la vila fins al port. Les “revenedories”, tendes de queviures, drogueria i pesca salada. La “lleuda” o també anomenada “tretes” i “passatge”, era l’arrendament pel cobrament d’un aranzel  que gravava les mercaderies que passaven pel terme. La “faneca”, el seu arrendatari cobrava una taxa sobre el gra venut al poble, deu aquest nom al recipient utilitzat per fer la mesura del gra que tindria actualment una equivalència de 30 a 55 litres de capacitat. I la “mercadoria”, impost sobre la compravenda de mercaderies per venedors i compradors de forasters dins la vila.