Dimecres, una vegada més els "Àvies i Avis per la Llibertat" de Cambrils a la Plaça de la Vila hem donat suport als presos polítics i exigit la seva llibertat. El que vaig a dir ho pot constatar qualsevol que ens vegi des de fora de la manifestació: som gent de pau, cap mala cara, cap crit contra ningú, no interpel·lem ningú ni contestem cap inconveniència que ens adrecin; darrera nostre no hi queda cap paper, plàstic ni rastre de cap mena que pugui assenyalar que hem estat allí; només (quasi res!) demanem/exigim l'alliberament dels presos polítics que l'estat espanyol té. En tot moment la nostra actitud és positiva i educada. I avui, com cada dimecres, hi ha hagut mostres de rebuig en contra de la nostra acció i ho accepto... si aquest rebuig fos en positiu i propositiu encara que en sentit contrari, que fos educat, no fos agressiu, fos respectuós, fos pacífic, fins i tot podria ser cordial tot i sent un rebuig. Però el rebuig que se'ns manifesta és a base de crits, insults, amenaces, peticions de presó per als polítics que encara no hi són i per a nosaltres, avui fins i tot ens han despenjat i trencat un llaç groc que posem al mig de la plaça mentre fem el recorregut habitual de 4/5 minuts. I aquí és on rau la gran diferència entre uns i altres: anar en positiu o en negatiu, en so de pau o agressivament, respectar o no respectar, proposar o negar, fer o desfer. Nosaltres som els positius, els de la pau, els del respecte, els que proposem, els que fem. Els altres són "els altres".