Opinió

Encara existeixen mines d’or

A Internet encara existeixen mines d’or, només cal trobar-ne el filó, i això mateix és el que han fet els creadors de YouTube al vendre a Google el seu portal per la modesta xifra de 1.300 milions d’euros. Després del crack que van patir fa uns anys les empreses tecnològiques basades en Internet, semblava que ja era impossible passar de pobre a ric en poc temps, que una idea afortunada amb el suport d’una petita inversió representés la teva jubilació automàtica del món laboral.

Chad Hurley, Steve Chen i Jawed Karim, extreballadors de PayPal, van fundar el febrer de l’any passat YouTube, un portal pensat per compartir i descarregar vídeos a través de la xarxa. En tan sols 20 mesos ja són multimilionaris i diuen que continuaran treballant en la millora de les característiques i funcionalitats del seu fillet. Chen amb 28 anys és el director tècnic de la criatura. Naturalment aquestes coses et fan pensar, perquè tinc una formació i edat semblant a la seva, però no crec que arribi mai a guanyar una xifra semblant. Crec que en aquestes coses és molt important estar en el lloc adequat en el moment adequat i tenir uns bons padrins. La inversió inicial del projecte als nou mesos de la creació de YouTube va ser de tres milions i mig de dòlars i l’abril d’enguany el portal rebia una injecció addicional de 8 milions de dòlars més. Naturalment aquestes xifres no es troben en el raconet d’un calaix, cal trobar algú que cregui amb el projecte, estigui disposat a perdre diners durant un temps i no es posi nerviós abans d’obtenir una rendibilitat a tres, quatre o cinc anys vista. Però el cas que ens ocupa ha batut tots els rècords, perquè l’empresa tot just estava començant la comercialització de la publicitat, o sigui que fins ara de cash flow ben poquet. Algunes persones es pregunten per què Google ha pagat tants milions d’euros per una iniciativa que de moment no donava beneficis, però sembla que en aquesta venda hi havia més pretendents i ja se sap que quan una cosa és molt apreciada puja el preu. Un altre tema que també aixeca polseguera és el tema dels drets d’autor, perquè en teoria no es poden pujar al YouTube vídeos amb continguts que tinguin copyright, però la realitat és ben diferent, només cal fer un tomb i veure la gran quantitat de fragments de programes de televisió o la utilització de música comercial per acompanyar les imatges de vídeo dels usuaris.

L’agost passat un columnista del The Wall Street Journal afirmava que els continguts de vídeo penjats pels usuaris d’aquest portal ocupaven ja uns 45 terabytes, o sigui uns 46.000 gigabytes. Per fer-nos una idea d’aquesta xifra hem de pensar que actualment el disc dur d’un ordinador personal pot tenir de 100 a 180 gigabytes. Els usuaris havien penjat 6 milions de vídeos i el creixement mensual era d’un 20% amb 1.730 milions de visites acumulades. Una autèntica brutalitat que desafia la ciència. Deixant xifres a banda, si cerquem continguts sobre Cambrils obtenim com a resultat 183 vídeos. La temàtica dels vídeos és molt heterogènia. Un turista que va gravar les onades del mar petant en una de les nostres platges. Uns amics que s’avorreixen i fan imitacions gracioses de Matias Prats o del Karlos Arguiñano des de la terrassa del seu apartament d’estiueig. Fragments de l’exhibició d’acrobàcies amb moto durant la recent concentració del Megatuning, inclosa una perillosa sortida de pista del seu pilot. Imatges d’un grup de turistes que van deixar la càmera digital a algú per tenir un record i el que havia de ser una fotografia va acabar sent un vídeo de 5 segons. Fins i tot el Diari Digital de Revista Cambrils ha començat a penjar els seus reportatges en aquest suport. Si teniu una estona visiteu el YouTube que xalareu, jo mentrestant continuaré buscant una mina d’or amb un filó particular per explotar.

www.youtube.com