Adéu, pare
Benvolguts amics, lectors daquesta secció. Aquest mes no faré un article vinculat al món de lentrenament o de la salut. Aquest mes, vull dedicar unes paraules al meu pare, que sen va anar fa uns quants dies.
Precisament, tu, pare, que vas ser un home amb una salut de ferro, fort com pocs, després de guanyar tantes batalles, has perdut la guerra. Ten vas anar tan ràpid que no vaig poder ni dir-te adéu. Malgrat tot, a la mare i a nosaltres ens queda la millor herència del món. Tot el que tu ens vas deixar i tot el que, gràcies a tu i la mare, sabem i som avui en dia.
Vas voler que fóssim persones treballadores, trobant sempre la finalitat correcta del treball, ens vas ensenyar a ser justos, amb la gent i amb les coses de la vida, a ser persones íntegres, tal com ho vas ser tu. La teva noblesa i la teva justícia eren exemplars. Admirava la teva claredat dexpressió i didees, res de mitges tintes.
Vas marcar-nos clarament i vas ensenyar-nos a viure en la fe, gaudint ara i sempre del regal mes preuat que ens podies donar: lamor. Sempre vas ser-hi, de vegades vehement, de vegades en silenci, però sempre vas ser-hi. Ens has acompanyat en tots els moments de la nostra vida i no dubtis ni un instant que ho seguiràs fent per sempre més.
Vas ser un pare exemplar, i no ens va fer mai falta ni regals ni viatges ni aspectes materials. Tu i la mare vau aconseguir el més difícil: que ara, mirant enrere, puguem veure en la llunyania lextraordinària felicitat de la nostra infància, adolescència i maduresa. Per tot això i per moltíssim més... gràcies, pare. Sempre seràs al nostre cor.
Precisament, tu, pare, que vas ser un home amb una salut de ferro, fort com pocs, després de guanyar tantes batalles, has perdut la guerra. Ten vas anar tan ràpid que no vaig poder ni dir-te adéu. Malgrat tot, a la mare i a nosaltres ens queda la millor herència del món. Tot el que tu ens vas deixar i tot el que, gràcies a tu i la mare, sabem i som avui en dia.
Vas voler que fóssim persones treballadores, trobant sempre la finalitat correcta del treball, ens vas ensenyar a ser justos, amb la gent i amb les coses de la vida, a ser persones íntegres, tal com ho vas ser tu. La teva noblesa i la teva justícia eren exemplars. Admirava la teva claredat dexpressió i didees, res de mitges tintes.
Vas marcar-nos clarament i vas ensenyar-nos a viure en la fe, gaudint ara i sempre del regal mes preuat que ens podies donar: lamor. Sempre vas ser-hi, de vegades vehement, de vegades en silenci, però sempre vas ser-hi. Ens has acompanyat en tots els moments de la nostra vida i no dubtis ni un instant que ho seguiràs fent per sempre més.
Vas ser un pare exemplar, i no ens va fer mai falta ni regals ni viatges ni aspectes materials. Tu i la mare vau aconseguir el més difícil: que ara, mirant enrere, puguem veure en la llunyania lextraordinària felicitat de la nostra infància, adolescència i maduresa. Per tot això i per moltíssim més... gràcies, pare. Sempre seràs al nostre cor.