Lappertització
Des de fa milers danys en els horts sha esdevingut la necessitat de la conservació de la producció de fruits que no es poden consumir duna manera relativament immediata.
Fins al 1782, aproximadament, la conservació dels aliments era encara primitiva, els darrers avenços procedien de lèpoca medieval: salaons, fumats, conservats en alcohol o vinagre principalment.
En el París daquells anys, la gran preocupació del govern se centra en una bona alimentació de les seves tropes al front de guerra, per aquest motiu sofereix una important suma de francs per a linventor que aconseguís conservar els productes per un temps molt llarg i, a més, que no alterés excessivament el producte.
Nicolas Appert era aquest inventor, de pares hotelers va formar-se en diverses cuines i va estar al servei de diversos nobles. Cuiner especialitzat en la confiteria, va muntar-se un laboratori per investigar sobre la conservació i va començar amb envasos de vidre fins que va descobrir lorigen de lactual sistema de conservació de quasi totes les llaunes i envasos: lappertització (nom de la tècnica en honor al seu nom).
Aquesta tècnica no només sutilitza en la branca culinària, sinó també en daltres com la sanitària. Aquest mètode elimina els bacteris i els gèrmens per mitjà de lacció del calor, que sobrepassa de 100ºC durant un espai de temps prolongat, evitant així la proliferació de toxiinfeccions. El recipient elimina la poca part doxigen que té per evaporació i fa el buit, creant una conservació perfecta i de llarga durada.
Hem de pensar que allò que malmet els aliments (bacteris i diversos gèrmens) és un ésser viu i per tant, amb una temperatura agradable o calenta (temperatura ambient o calor) els bacteris i gèrmens es multipliquen i salimenten sense cap problema. Amb el fred (refrigeració) els seus moviments són més lents, hi guanyem perquè els tenim controlats i no es multipliquen; al passar de zero, es congelen literalment, però no moren, estan inactius.
A laplicar calor moren, els més sensibles comencen a partir dels 80ºC i els més rebels poden aguantar fins a més de 100ºC.
És pràctic i divertit conservar els productes de temporada que ens dóna el nostre mercat, amb lavantatge de la seva qualitat i dun bon preu. Només cal posar-shi.
Fins al 1782, aproximadament, la conservació dels aliments era encara primitiva, els darrers avenços procedien de lèpoca medieval: salaons, fumats, conservats en alcohol o vinagre principalment.
En el París daquells anys, la gran preocupació del govern se centra en una bona alimentació de les seves tropes al front de guerra, per aquest motiu sofereix una important suma de francs per a linventor que aconseguís conservar els productes per un temps molt llarg i, a més, que no alterés excessivament el producte.
Nicolas Appert era aquest inventor, de pares hotelers va formar-se en diverses cuines i va estar al servei de diversos nobles. Cuiner especialitzat en la confiteria, va muntar-se un laboratori per investigar sobre la conservació i va començar amb envasos de vidre fins que va descobrir lorigen de lactual sistema de conservació de quasi totes les llaunes i envasos: lappertització (nom de la tècnica en honor al seu nom).
Aquesta tècnica no només sutilitza en la branca culinària, sinó també en daltres com la sanitària. Aquest mètode elimina els bacteris i els gèrmens per mitjà de lacció del calor, que sobrepassa de 100ºC durant un espai de temps prolongat, evitant així la proliferació de toxiinfeccions. El recipient elimina la poca part doxigen que té per evaporació i fa el buit, creant una conservació perfecta i de llarga durada.
Hem de pensar que allò que malmet els aliments (bacteris i diversos gèrmens) és un ésser viu i per tant, amb una temperatura agradable o calenta (temperatura ambient o calor) els bacteris i gèrmens es multipliquen i salimenten sense cap problema. Amb el fred (refrigeració) els seus moviments són més lents, hi guanyem perquè els tenim controlats i no es multipliquen; al passar de zero, es congelen literalment, però no moren, estan inactius.
A laplicar calor moren, els més sensibles comencen a partir dels 80ºC i els més rebels poden aguantar fins a més de 100ºC.
És pràctic i divertit conservar els productes de temporada que ens dóna el nostre mercat, amb lavantatge de la seva qualitat i dun bon preu. Només cal posar-shi.