El conill de bosc i els gossos
El conill de bosc, amb quatre patates, una fulla de llorer, bon oli, una cabeça dalls i un gotet de vi blanc pot fer un estofat molt bo. Des del punt de vista de la cuina, enfrontar-se amb un conill de bosc rígid té grans inconvenients. Cuinar una peça de caça fresca, és a dir, rígida, sovint equival a presentar-la crua, cosa molt desagradable. La característica principal dun bon plat de caça consisteix en el fet que la carn sha de separar dels ossos amb la més gran facilitat. Amb un cop amb la punta del ganivet nhi ha dhaver prou.
El conill casolà no és tan bo, és més insípid, avorrit, com el discurs dalgun polític. El conill de bosc és molt astut, sap sempre on és; de vegades samaga i observa el que té al davant. Voltat de dos o tres caçadors, li tiren escopetada i cau mort. És agradable passar-li la mà pel pèl calent i fi. Els conills de bosc saben perfectament que alguns gossos que solen portar els caçadors no passen daficionats. En fan el que volen. Els arriben a fatigar. Si són molt atacats, es tanquen en el seu cau i els gossos queden amb un pam de nas. Si no hi fessin entrar la fura, no menjarien conill de bosc, si és que no tenen més sort amb una altra peça. Quan un caçador torna de cacera i arriba al cafè, la gent sel mira i el considera important. Què portes al sarró?. Res diu el caçador, desanimat. Hi ha algun caçador que és un fracassat permanent. Daltres, pocs, tiren molt i molt bé.
Segons alguns caçadors, els gossos de què disposen no tenen rival, són immillorables. En termes generals, aquestes afirmacions no són exactes. Els gossos, generalment parlant, no serveixen per anar a caçar; no vull pas dir que no nhi hagi algun que shi hagi adaptat. En general, per anar a cacera no hi tenen cap passió, no hi troben diversió. La majoria de gossos no tenen cap interès a complaure el seu amo. El que volen és viure a la casa de la manera més agradable possible i que el menjar no falti. El gos és un dels animals més burgesos que mai han existit.
Diuen que el gos és lanimal més amic de lhome. Així li va.
El conill casolà no és tan bo, és més insípid, avorrit, com el discurs dalgun polític. El conill de bosc és molt astut, sap sempre on és; de vegades samaga i observa el que té al davant. Voltat de dos o tres caçadors, li tiren escopetada i cau mort. És agradable passar-li la mà pel pèl calent i fi. Els conills de bosc saben perfectament que alguns gossos que solen portar els caçadors no passen daficionats. En fan el que volen. Els arriben a fatigar. Si són molt atacats, es tanquen en el seu cau i els gossos queden amb un pam de nas. Si no hi fessin entrar la fura, no menjarien conill de bosc, si és que no tenen més sort amb una altra peça. Quan un caçador torna de cacera i arriba al cafè, la gent sel mira i el considera important. Què portes al sarró?. Res diu el caçador, desanimat. Hi ha algun caçador que és un fracassat permanent. Daltres, pocs, tiren molt i molt bé.
Segons alguns caçadors, els gossos de què disposen no tenen rival, són immillorables. En termes generals, aquestes afirmacions no són exactes. Els gossos, generalment parlant, no serveixen per anar a caçar; no vull pas dir que no nhi hagi algun que shi hagi adaptat. En general, per anar a cacera no hi tenen cap passió, no hi troben diversió. La majoria de gossos no tenen cap interès a complaure el seu amo. El que volen és viure a la casa de la manera més agradable possible i que el menjar no falti. El gos és un dels animals més burgesos que mai han existit.
Diuen que el gos és lanimal més amic de lhome. Així li va.