Hipersensibilitat
Mare de Déu, com està el pati! Alego no podrem dir res sense que ningú se senti ofès. Primer, les reivindicacions contra el suposat llenguatge sexista: res damics, tots, catalans... hem de dir amics i amigues, tots i totes, catalans i catalanes... No, si al final haurem de parlar tots anglès (com voldria el Mas), que, en general, només té una forma de plural. A més, com ens ho hem de manegar? Ciutadans i ciutadanes, tots i totes, hem de lluitar, junts i juntes, per aconseguir que els més desafavorits i les més desafavorides...?
Per si no en teníem prou, amb la qüestió de les famoses caricatures de Mahoma, sha disparat una altra sensibilitat, la religiosa. El tema de les caricatures és una qüestió peluda en què tothom (i totdon, perdó, no voldria ser sexista) hi tindria molt a dir i es podrien defensar totes les postures, tant les dels que defensen la inqüestionable llibertat dexpressió, com les dels que defensen latac al món islàmic.
Però en tot cas això havia de ser un fet puntual: una acció, una reacció, i punt. Un se sent ofès, lautor de lofensa demana disculpes, i punt. La cosa hauria dhaver acabat aquí.
Però no, com que sestà imposant una certa hipersensibilitat i tot es pot malinterpretar i qualsevol cosa pot desembocar en un xoc de cultures (per cert, voleu dir que hem de parlar només de cultures?), abans que el món islàmic se senti ofès lÒpera Alemanya decideix cancel·lar la representació de lòpera Idomeneu perquè en una escena es decapita la figura de Mahoma (tot i que també es decapita la de Jesús i la de Buda).
Em sembla que se nestà fent un gra massa. Però vaja, també, si vas a mirar, és un fet puntual, igual que el de les caricatures
Ara, que daixò a haver de revisar i censurar tot el nostre patrimoni històric i cultural, això ja em sembla de bojos. Em refereixo a la desaparició dels moros en la desfilada dels Moros i Cristians dAlcoi a Nova York (que per cert ara hauran de canviar de nom, no?). I la psicosi és tal que en daltres pobles on també es fa la festa de moros i cristians sha suprimit la figura de la Mahoma, una figura que era cremada representant que els cristians havien vençut els sarraïns (dic sarraïns perquè no sé si dient moros puc ofendre algú, perquè la veritat és que entre una cosa i una altra ja no goso ni parlar; a més, per ser políticament correcte hauria de dir sarraïns i sarraïnes, no? o moros i mores, i cristians i cristianes... aix!).
Em sembla que tots ens perdem una mica amb els símbols i el llenguatge, i no sabem fer front als problemes reals i tangibles subjacents: la lluita de poder, de sexes el desequilibri en el repartiment de la riquesa
I perdoneu si he ofès algú, perquè aquesta no era la meva intenció, Déu (Al·là, Jahvè ) men guard! Valgui per qui li valgui!
Per si no en teníem prou, amb la qüestió de les famoses caricatures de Mahoma, sha disparat una altra sensibilitat, la religiosa. El tema de les caricatures és una qüestió peluda en què tothom (i totdon, perdó, no voldria ser sexista) hi tindria molt a dir i es podrien defensar totes les postures, tant les dels que defensen la inqüestionable llibertat dexpressió, com les dels que defensen latac al món islàmic.
Però en tot cas això havia de ser un fet puntual: una acció, una reacció, i punt. Un se sent ofès, lautor de lofensa demana disculpes, i punt. La cosa hauria dhaver acabat aquí.
Però no, com que sestà imposant una certa hipersensibilitat i tot es pot malinterpretar i qualsevol cosa pot desembocar en un xoc de cultures (per cert, voleu dir que hem de parlar només de cultures?), abans que el món islàmic se senti ofès lÒpera Alemanya decideix cancel·lar la representació de lòpera Idomeneu perquè en una escena es decapita la figura de Mahoma (tot i que també es decapita la de Jesús i la de Buda).
Em sembla que se nestà fent un gra massa. Però vaja, també, si vas a mirar, és un fet puntual, igual que el de les caricatures
Ara, que daixò a haver de revisar i censurar tot el nostre patrimoni històric i cultural, això ja em sembla de bojos. Em refereixo a la desaparició dels moros en la desfilada dels Moros i Cristians dAlcoi a Nova York (que per cert ara hauran de canviar de nom, no?). I la psicosi és tal que en daltres pobles on també es fa la festa de moros i cristians sha suprimit la figura de la Mahoma, una figura que era cremada representant que els cristians havien vençut els sarraïns (dic sarraïns perquè no sé si dient moros puc ofendre algú, perquè la veritat és que entre una cosa i una altra ja no goso ni parlar; a més, per ser políticament correcte hauria de dir sarraïns i sarraïnes, no? o moros i mores, i cristians i cristianes... aix!).
Em sembla que tots ens perdem una mica amb els símbols i el llenguatge, i no sabem fer front als problemes reals i tangibles subjacents: la lluita de poder, de sexes el desequilibri en el repartiment de la riquesa
I perdoneu si he ofès algú, perquè aquesta no era la meva intenció, Déu (Al·là, Jahvè ) men guard! Valgui per qui li valgui!