En plena dictadura van venir al poble una colla de "senyorassos" tots mudats i amb uns grans cotxes negres; devien ser el "gobernador civil y jefe provincial del movimiento" i altres personatges del "régimen". Jo, com la resta de la canalla de l'escola ho vaig veure en primera fila perquè els mestres ens van arrenglerar per fer-los els honors. Van arribar, van prometre a tort i a dret i van marxar rabent. Pujaven als cotxes quan vaig sentir una frase que em va impactar: "venga, vamos a repartir cacahuetes a otro sitio".

Fa uns dies, sentint declaracions de polítics dels nostres em va venir al cap aquella situació; perquè?, perquè ja fa molt temps que malfio dels polítics professionals, els que han tingut des de sempre la política com el seu modus vivendi i que sembla que facin això: repartir cacauets perquè la gent estiguem contents i perquè, parlant amb perdó, no emprenyem gaire i ells puguin anar fent. D'ençà que va començar el nomenat "procés" ha estat la gent qui hem empès, hem tibat, i hem remat i els polítics s'han vist obligats a seguir per no perdre pistonada. Els majors avenços han estat per la gent i, en tot cas, pels polítics sobrevinguts i no professionals. Ens queixem que "meseta" enllà no han entès que això és cosa de la gent; probablement molts polítics del país tampoc no ho hagin entès. Quan ho entenguin probablement ja serà tard, per a ells.