Opinió

L'empadronament no és dret. És un deure.

Em sobta que des de la llunyania dels despatxos oficials i la frivolitat de la befa a les xarxes socials, es tracti com si fos un joc d'escacs legal

Per motius dels que ja ha informat aquesta publicació, Cambrils viu un debat públic en torn al dret a l'empadronament. No hi és fàcil, però, trobar-hi opinions documentades, així que penso que pot ser útil compartir la informació de que disposo:

El primer que cal destacar és que l'empadronament no és un dret, sinó un deure (1). És a dir, tot ciutadà té el deure de comunicar a l'ajuntament a quin lloc viu, i no fer-ho pot comportar sancions administratives (2). Perquè es un deure? Perquè hom ha d'ésser localitzable per l'administració pública, i perquè en el cas dels serveis prestats per les administracions autonòmiques i locals, ha de quedar determinat quina és la que els ha d'oferir, evitant així duplicitats.

Això implica que l'empadronament no és un afer exclusivament municipal, sinó estatal. Perquè és a partir del padró que l'INE construeix les estadístiques de població que serveixen, entre d'altres coses, per assignar recursos financers a les administracions autonòmiques i locals. És per això que la normativa per a l'elaboració del padró és estatal i no municipal, i de fet contempla els ajuntaments només com a "gestors" del padró.

Aquesta normativa estatal estableix clarament que tot ciutadà ha de ser empadronat allà on viu realment, independentment de les condicions físiques de l'habitatge (3). Perquè l'empadronament no és un reconeixement de cap dret legal sobre aquest habitatge, sinó només l'establiment del lloc on el ciutadà gaudeix dels seus drets socials i polítics, i compleix els seus deures administratius. Un ciutadà no empadronat no podria, per exemple, gaudir d'assistència sanitària no urgent, votar, pagar impostos, ser requerit per formar part d'una mesa electoral o per presentar-se davant un jutge.

Al voltant del dret i el deure d'empadronament hi ha un cas mediàtic a Cambrils, però molts d'altres que no ho són. Em sobta que des de la llunyania dels despatxos oficials i la frivolitat de la befa a les xarxes socials, es tracti com si fos un joc d'escacs legal. Però el que s'està jugant aquí és el concepte de ciutadania, i si estem d'acord en què els drets i els deures son universals. És que això encara ens ho hem de pensar a Cambrils?

 (1) Ley 7/1985, de 2 de abril, Reguladora de las Bases del Régimen Local, i la seva modificació al Real Decreto 2612/1996, de 20 de diciembre. Paràgraf 54

(2) Real Decreto 1690/1986, de 11 de julio, por el que se aprueba el Reglamento de Población y Demarcación Territorial de las Entidades Locales. Paràgraf 87

(3) Resolución de 16 de marzo de 2015 ... sobre instrucciones técnicas a los Ayuntamientos sobre gestión del padrón municipal. Annex, punt 3.3