Una de les darreres notícies positives pel que fa al patrimoni cambrilenc, és la millora en l’habilitació que s’ha realitzat al Parc Samà, que a més compta amb activitat didàctica de divulgació. Veure els jardins d’un Bé Cultural d’Interès Nacional com és aquest recinte, amb l’estat que havia arribat els darrers anys la veritat que entristia. Darrerament he tingut ocasió de recuperar l’hàbit de visitar-lo.

Precisament el passat mes de juny l’Arxiu Arxidiocesà de Tarragona, va convocar les IV Jornades d'Història Mn. Sanç Capdevila i Felip dedicat als moviments migratoris al segle XIX i XX, on es va tractar el tema dels indianos catalans i la seva relació amb el tràfic d’esclaus. L’investigador Martín Rodrigo aportava xifres com la d’un mínim de 12,5 milions d’africans que van ser enviats forçosament a Amèrica, xifra que podria situar-se entre 15 i 16 milions, i dels quals es calcula que 1,5 milions ja no va sobreviure a la travessia marítima. Les lleis abolicionistes que els països occidentals van començar a aprovar a partir de principis segle XIX, van encarir el preu i en conseqüència augmentar les possibilitats de guanys. Rodrigo va esmentar l’interessant llibre “Traficants d’ànimes” de Gustau Nerín, que parla de les factories esclavistes que estaven a la costa africana dirigides per occidentals i amb presència de catalans.

Els indians catalans que es van dedicar al negoci negrer, es concentraven a l’Havana, uns d’ells la família Samà. Tal  com explicava Martín Rodrigo, es va crear un model capitalista amb mà d’obra esclava a les plantacions de cotó del sud dels EUA, a les plantacions de sucre de Cuba o de cafè al Brasil. Cuba va passar d’una societat amb esclaus, a una societat esclavista. Aquest negoci va atreure nombrosos indianos catalans (el 30% dels comerciants espanyols eren catalans), entre ells la xarxa familiar dels Samà. Salvador Samà Torrents va heretar dues herències, la principal del primer marquès de Marianao, Salvador Samà Martí, president de la Junta protectora d’emancipats, ens què aparentment alliberava els esclaus de vaixells negrers confiscats, però que a la pràctica passaven a treballar de franc a les  plantacions d’un “protector”. Rodrigo va refermar que la Restauració Borbònica té una relació molt estreta amb el negoci negrer, la creació del Banco Hispano Colonial (amb el marquès de Comillas i altres negrers) es va crear per intentar solucionar el problema financer provocat per la Guerra carlina. El vincle dels catalans és evident, ja que el banc tenia seu a Barcelona.

Per la seva part, Josep Bargalló (actual Conseller d’Ensenyament) va obrir les jornades exposant el conegut cartell de Pere Romeu i Ramon Casas dalt d’un tàndem, icona del modernisme català. Tots dos pertanyien a famílies d’indianos de Torredembarra, imatge que il·lustra la relació de tot un moviment cultural amb l’experiència americana i amb un negoci execrable. Espanya va ser el darrer país europeu a il·legalitzar l’esclavitud i als anys 1870 encara hi havia encesos debats. Doncs actualment aquesta estreta vinculació dels Samà amb el tràfic esclavista, no apareix ni a la pàgina web, ni als plafons del Parc ni als fulletons que aporten història del singular edifici. Podem maquillar la història però resta allí.