http://www.fundacionoguera.com/

La presència d’una comunitat jueva a Cambrils està documentada fins a finals del segle XIV, d’aleshores només ha perviscut en el record dels nostres avis la placeta del Jueus, a la confluència del carrer Cardenal Vidal i Barraquer i el carrer Dr. Borràs abans d’arribar al carrer Creus. Desconeixem a dia d’avui els noms i cognoms dels jueus que vivien a Cambrils possiblement atrets per les activitats comercials que es desenvolupaven al carrer de la Fira. Sembla però que va ser una comunitat més aviat petita, de poques famílies ben al contrari d’altres poblacions amb presència més notable com Tortosa, Tarragona, Santa Coloma de Queralt, Montblanc, Valls, l’Aleixar i Falset.

Al Liber Iudeorum número 90 de l’Aleixar trobem una altra relació dels jueus amb Cambrils. Es tracta d’un llibre de protocols notarials on es registraven principalment els préstecs i transaccions comercials on intervenia la comunitat jueva. La historiadora Teresa Aleixandre i Segura va publicar l’any 2004 un estudi amb la transcripció de prop de vuit-cents documents datats entre els anys 1344 i 1348. Gràcies al seu treball podem conèixer els noms d’alguns cambrilencs que havien demanat préstecs a prestadors jueus, anotem en una taula la relació dels mateixos.

Prestador // Deutors cambrilencs // Deute

Bonjuà Proençal // Bartomeu Palleja i la seva esposa Maria // 100 sous

Maïr Boniac // Gueraulona vídua de Guillem Voltes // 412 sous

Samuel Cap // Pere Fontanet i la seva esposa Elisenda, fill del difunt Bernat Fontanet // 90 sous

Maïr Boniac // Joan Careta // 135 sous

Vidal de Tolosa // Berenguer Robiol i la seva esposa Maria // 198 sous

Ferrer Maymó // Nicolau i Guillem de Robí // 143 sous

Issac Cap de Pebre // Joan Gilabert // 182 sous

Maïr Boniac // Joan Cartú // 95 sous

Maïr Boniac // Guillem Vilalbí // 85 sous

Ferrer Maimó // Domingo Corn i el seu fill Berenguer i la seva esposa Maria // 70 sous

Bonjuhà Mercadell // Pere Figuera i la seva esposa Ermesenda // 130 sous

Isaac Duran // Simó Clergue i la seva esposa Berenguera // 70 sous

Maïr Boniac // Bernat Gabret // 125 sous

Maïr Boniac // Bertomeu Martí, la seva esposa i Guillem Tomàs // 110 sous

Maïr Boniac // La vídua de Pere Paschasi, Jacob Coyl i la seva esposa Saurina // 70 sous

Samuel Cap // Habitant de Cambrils (el nom és il·legible) // 300 sous

Maïr Boniac // Simó Balaguer i la seva esposa Maria // 262 sous

Maïr Boniac // Ramon Ninot, Antoni Sangenís i la seva esposa Guillema de Vilafortuny i Berenguer de Colldejou // 134 sous

Maïr Boniac // Pere Piquer i Benat Contador jurats de Montbrió // 65 sous

Maïr Boniac // Pere Paladeyló i la seva esposa Francesca // 62 sous

Maïr Boniac // Guillem Ferrer i la seva esposa Maria i Guillem Tomàs // 63 sous

Maïr Boniac // Guillem Tomàs // 130 sous

Maïr Boniac // Pere Borràs // 215 sous

Isaac Cap // Berenguer Solanes i la seva esposa Elisenda // 1300 sous

Samuel Cap // Antoni Vilalbí // 390 sous

Maïr Boniac // Bertomeu Rubiol, fill de Ramon Rubiol // 125 sous

Maïr Boniac // Els fills de Domingo Corn, Guillem Corn i Berenguer Corn // 70 sous

En el cas de Cambrils i Montbrió, a excepció de Isaac Cap que consta com a jueu de Falset, la resta eren prestadors jueus de l’Aleixar, destaca en especial l’activitat de Maïr Boniac. El mateix llibre recull la cessió de crèdits entre jueus, per exemple el 26 de setembre de 1347 Maïr Boniac cedeix a Ferrer Maimó, jueu de Falset, tots els seus drets sobre 5736 sous i 6 i diners que li deuen diverses persones. A l’enumeració dels deutes i deutors trobem referències de cambrilencs que reben préstecs anteriors a la cronologia d’aquest llibre de protocols i que hem afegit al quadre anterior. A banda del Liber Iudeorum número 90 a l’Arxiu històric Arxidiocesà de Tarragona, dins el fons parroquial de l’Aleixar, es conserven quatre llibre més jueus que ens permet recular fins a l’any 1303, possiblement contenen més préstecs a cambrilencs però fins ara no han estat estudiats i requereixen d’una notable habilitat paleogràfica per a ser llegits.

Veiem sovint que com a deutors figuraven pares, esposes i fills, el motiu era assegurar que sempre algú es fes responsable del deute en cas de mort. També a vegades persones que no estaven relacionades entre elles constaven en un mateix préstec a fi de compartir les despeses de la notaria que en el nostre cas estava en mans de la mateixa parròquia de l’Aleixar. Si més no resulta xocant el fet que acudissin a la notaria catòlica per deixar constància notarial dels seus contractes de deute.

El nostre llibre en realitat és un registre de notes, els documents que hi ha transcrits estan resumits i contenen moltes abreviatures, sovint les clàusules repetitives són substituïdes per un etcètera. La idea era que el clergue o vicari encarregat de la notaria eclesiàstica prengués nota ràpida del document que posteriorment lliuraria en pergamí a la persona que l’havia demanat. Per aquest motiu sovint els textos són creuats per línies en forma d’aspa o en diagonal per indicar que el document havia estat lliurat al interessat, fins i tot s’anotaven al marge els honoraris de cada diligència, anar al notari, tal com passa ara, no era gratuït.

-Quod ego, [...], et Petrus Figuera et uxor mea Er[messendis, habitatores] dels Mas de [...], in termino de Cambrils, debemus vobis, Bonjuà Mercadeyl -

AHAT. Liber Iudeorm num. 90, fons parròquial de l’Aleixar (1344-1348)