El dia 1 d'Octubre de 2017 serà inoblidable per a tots. Al nostre col·legi va començar molt aviat, tant aviat com la nit abans. Ens vam trobar molts disposats a dormir a la porta; finalment només es van quedar els més joves i els més grans ens en vam anar cap a casa. A les cinc del matí ja érem una gentada, esperançats, inquiets i amb els nervis a flor de pell. Tots, sense dir-ho, ens preguntàvem el mateix: qui obrirà el col·legi?, d'on sortiran les urnes?, i les paperetes?, i el cens?; cada vehicle que passava encenia les alertes. Tot d'una, el col·legi es va obrir i es van encendre els llums; al cap d'un moment va aparèixer algú amb les urnes i els paquets de paperetes i sobres. Alegria indescriptible però continguda. S'acostava l'hora i algú va anar a casa seva a buscar tauletes ("tablets" per entendre'ns) que serien les pantalles de treball, i com que ens havien tallat el WiFi es va connectar via 4G; es va connectar amb la web i a l'hora en punt es va obrir el col·legi enmig d'un esclat de joia.

Vam començar a votar però no va durar massa l'alegria: l'estado español va començar a interferir i tancar adreces web mentre els nostres informàtics les anaven replicant i reobrint en un joc del gat i la rata. La gent votava... i es quedava a la porta del col·legi!!; per dinar, sense que ningú ho organitzés, no van marxar pas tots alhora, sempre quedava un bon gruix de gent. A mig matí havien començat a arribar les notícies dels salvatges atacs de les forces espanyoles a molts col·legis; llavors ens va venir aquest pensament: hem trencat definitivament amb Espanya, no sabem quan ens en deslligarem realment però mai més serà igual. Vam saber que els policies eren a prop i vam amagar urnes i vots. Finalment vam tenir sort i aquelles "heroiques" tropes no van fer cap i vam poder acabar en pau. Recompte i cap a casa!. Un dia que no oblidarem mai; no n'oblidarem res, i això darrer que no ho oblidin tampoc "meseta" enllà.