L'any passat, Espanya, amb 2.019 donants i 4.818 òrgans trasplantats va tornar a situar-se com a líder mundial en donació i trasplantaments. Un 18,5% de totes les donacions d'òrgans en la Unió Europea i un 6,6% de les de tot el món, van ser dutes a terme al nostre país, segons registra l'Organització Nacional de Trasplantaments. A pesar d'aquest gran èxit, del que ens podem sentir orgullosos, la necessitat de disposar de nous òrgans segueix en augment. A mesura que incrementem en nombre, envellim i conseqüentment creix la necessitat d'òrgans de reemplaçament. Només a Europa, 59.168 malalts estan en la llista d'espera i quasi 4.000 persones van morir al llarg de l'any passat mentre esperaven un òrgan que no els hi va arribar. La demanda, per tant, continua sent molt superior a l'oferta, pel que hem de pensar en noves alternatives.

Al llarg de tot el segle XX s'han fet nombrosos intents de trasplantar ronyons, fetges o cors procedents de diferents animals com ara porcs o ximpanzés als éssers humans, però en cap cas el malalt va sobreviure més enllà d'unes poques setmanes després de la intervenció

Una de les possibilitats en què s'està treballant són els xenotrasplantaments. Un xenotrasplantament (del grec xenos: 'estranger') és el trasplantament de cèl·lules, teixits o òrgans d'una espècie a una altra, idealment entre espècies properes per evitar rebuig, com de primats o porcs a humans. Aquesta idea no és nova, de fet avui en dia es trasplanten vàlvules del cor de porcs a éssers humans amb normalitat, però encara no hem aconseguit poder trasplantar òrgans complets d'animals a humans. Al llarg de tot el segle XX s'han fet nombrosos intents de trasplantar ronyons, fetges o cors procedents de diferents animals com ara porcs o ximpanzés als éssers humans, però en cap cas el malalt va sobreviure més enllà d'unes poques setmanes després de la intervenció.

Hi ha dos motius pels quals els xenotrasplantaments no han tingut èxit: el nostre sistema immunitari i la possibilitat de transferència de malalties dels animals als humans. Per una banda, el nostre sistema immunitari, que normalment s'ocupa de defendre el nostre organisme contra les possibles agressions externes com ara virus, bacteris o altres agents infecciosos, reconeix l'òrgan provinent de l'animal com una cosa estranya i genera una resposta defensiva que condueix al rebuig de l'òrgan trasplantat. Per una altra banda, s'ha comprovat que el genoma dels animals inclou diversos virus latents, que normalment no fan cap mal a l'animal, però que poden ser letals per als humans.

Actualment s'està treballant per fer front a aquests dos problemes. Per una banda s'estan obtenint animals amb òrgans humanitzats, és a dir: modificats genèticament per fer-los més semblants a escala molecular als éssers humans, per tal de confondre al nostre sistema immunitari i evitar el rebuig. Per altra banda, mitjançant una nova tècnica d'edició genètica anomenada CRISPR, s'ha aconseguit produir animals completament lliures de virus, eliminant així la possibilitat d'infeccions creuades. El futur dels xenotrasplantaments sembla prometedor: a l'Institut Nacional del Cor de Maryland (Estats Units), seguint aquestes tecnologies, un equip de científics i metges ha aconseguit implantar el cor d'un porc en el cos d'un babuí que continua viu quasi tres anys després.

D'altra banda, existeix també una qüestió ètica i és que, està bé arravatar-li la vida a un altre ésser viu perquè nosaltres visquem?