Ja ha passat un any de l’atemptat terrorista, però la sensació que tinc, i sé que molta gent comparteix, és que sembla que hagin passat molts anys. El 17 i 18 d’agost vam commemorar el primer aniversari dels atacs a Barcelona i Cambrils, uns dies en què vam tornar a recordar uns fets que mai haurien d’haver passat i que avui dia encara ens fan plantejar la pregunta de per què els jihadistes van actuar en aquestes dues ciutats i una altra que encara m’esgarrifa més: què hagués passat si no s’hagués produït l’explosió a la casa d’Alcanar?

Però el que no em va agradar gens va ser l’aprofitament polític que hi ha hagut aquest mes per part d’alguns personatges que, sincerament, no cal que vinguin a casa nostra.

Crec que la gran majoria vam pensar en algun moment què estàvem fent en el moment que ens va arribar la notícia de l’atemptat a Cambrils. A mi em va tornar a aparèixer la sensació de por. Mai saps si pot tornar a passar o si aquestes persones tornen a voltar per aquí i actuen amb total normalitat per no aixecar sospites. Però del que no tinc dubte és que els cambrilencs vam saber tornar a la rutina el dia després d’aquest fet i vam optar per la normalitat com la millor fórmula per fer front a aquest episodi trist.

Però el que no em va agradar gens va ser l’aprofitament polític que hi ha hagut aquest mes per part d’alguns personatges que, sincerament, no cal que vinguin a casa nostra. I no em refereixo a independentistes i unionistes, sinó al simple fet de ser persona. Quan ens van dir des de l’Ajuntament que es faria un acte per homenatjar a les víctimes i s’inauguraria el Memorial per la Pau primer se’ns va planejar un acte íntim, més de poble, però finalment, i com que aquí tothom vol ser el protagonista quan no toca, van venir un munt de polítics i gairebé tots sobraven. I que consti que això ho dic com a cambrilenca, no com a periodista.M’hagués semblat bé la presència dels presidents Quim Torra i Pedro Sánchez i de l’alcaldessa de Barcelona, però la resta no calia que vinguessin perquè el que van aconseguir és polititzar un acte que volia recordar les víctimes, en especial a Ana Maria Suárez, l’única víctima mortal que hi va haver a Cambrils. Em va emocionar com el seu marit, el Roque, no podia evitar plorar quan es va anomenar a la seva esposa i quan va deixar una rosa blanca sobre el memorial.

Per aquest motiu encara no entenc perquè alguns polítics, entre ells, García Albiol, no va saber comportar-se i va carregar contra Torra en un moment que no tocava. Podia haver qüestionat les paraules del president el dia després, però no, ho va haver de fer minuts després d’acabar l’acte i el més trist, altres formacions polítiques es van sumar al carro per també ser els protagonistes. Fa uns mesos us vaig dir des d’aquesta columna que s’ha perdut el respecte, ara afegiu-hi també el sentit comú.

Però de la mateixa manera que carrego contra els polítics tampoc em va semblar bé els xiulets en contra i els crits a favor, tant d’una banda com l’altra, quan van arribar i marxar els polítics. Crec que era un dia per estar en silenci i deixar de banda les ideologies. Però tranquils, que l’any vinent, pel segon aniversari, tots aquests polítics ja no vindran.