El maig passat vaig dedicar aquest espai al mestre d’origen cambrilenc Josep Serra i Dalmau (1874- 1918) en el centenari de la seva mort. Acabaria aquesta commemoració tractant breument l’obra historiogràfica d’aquest autor que, tot i viure prop d’Alacant, sempre mantingué el vincle amb la seva vila nadiua. En efecte, Serra i Dalmau visitava Cambrils regularment, sobretot durant les vacances estivals. En aquestes estades, s’imposà l’àrdua tasca de rastrejar la documentació de l’arxiu municipal, que, evidentment, no comptava amb els instruments de descripció ni l’ordenació sistemàtica que disposa avui en dia. El 15 de juliol de 1894, juntament amb el seu amic Joan Aguiló Garsot (1876-1927), farmacèutic i expert en patologia vegetal, van presentar una instància a l’Ajuntament de Cambrils sol·licitant permís per consultar l’arxiu. No sembla que Garsot hagués perseverat en la consulta dels fons; en canvi, pels volts del 1906, Serra i Dalmau ja havia recollit les anotacions preses a l’arxiu en tres volums que va titular Col·lecció de datos i documents referents a la Vila de Cambrils. En cap cas era una obra acabada, tan sols el trasllat desordenat de les seves notes esparses que guardava en carpetes i havia extret de documents –alguns d’ells perduts, com els llibres d’actes municipals del segle XVII–, publicacions i reconeixements fets per l’autor sobre el terreny. Restava pendent verificar les dades, endreçar la informació i, com reconeixia en la introducció, “emprendre l’obra final, o sigui possar en ordre tot lo escullit i fer l’historia, si historia pot fer-se d’un poble petit”. Serra i Dalmau entenia la història com un procés de grans gestes, on les històries locals no tenien sentit per si soles, sinó que formaven part d’una història més general, de caire nacional.

La major part dels capítols fa referència a episodis històrics, com el setge de 1640 o l’entrada dels carlins el juliol de 1874, i documents rellevants, com el Llibre de les Ordinacions dels Jurats de la Vila, però també n’hi ha que tracten del patrimoni arquitectònic. És, precisament, en aquest tema en què Serra i Dalmau esdevé crític envers diverses mostres de destrucció patrimonial en una època en què el concepte de patrimoni cultural tot just s’estava començant a formar en l’opinió pública. Exposava alguns casos d’enderrocament de portals i torres de la muralla durant l’etapa de la Restauració, com el portal al capdamunt del carrer de les Creus, els portals del Joc i del carrer Gimbernat i les torres d’en Borràs i del Portalet, així com intents de derruir-ne altres.

La major part dels capítols fa referència a episodis històrics, com el setge de 1640 o l’entrada dels carlins el juliol de 1874, i documents rellevants, com el Llibre de les Ordinacions del  Jurats de la Vila, però també n’hi ha que tracten del patrimoni arquitectònic

Serra i Dalmau es preguntava: “Però quin mal feyan? [...] la població pot créixer sense necessitat de derribar res.” Una sentència carregada de molt sentit comú, encara vàlida actualment. Serra i Dalmau no pogué elaborar les seves notes per escriure una Història de Cambrils, com volia. Diferents obligacions li endarreriren el projecte i, finalment, la seva mort prematura li ho impedí definitivament. Als anys cinquanta, el periodista Josep Salceda treballà amb els escrits de Serra i Dalmau, amb la idea de completar-los i editar, per fi, una monografia de síntesi. Tampoc aquesta vegada fou possible, tot i que el cronista utilitzà l’obra pionera de Serra i Dalmau per divulgar la història local. Els escrits del mestre, doncs, romanen inèdits encara i, a més, un dels volums estaria extraviat. Serra i Dalmau no oblidà de fer referència als treballs antecessors de Salvador Rovira Clot (1886) i Carles Clanxet Cuchillo (1887), tots dos, també, amb les seves obres inèdites, cosa que demostra el desinterès que hi hagut per recuperar aquests treballs precursors. Davant la parquedat d’estudis d’història local disponibles, el 1969 Josep Salceda proposà a l’Ajuntament la creació d’un premi d’història local que portés el nom de Josep Serra i Dalmau. Feia dos anys que s’havia publicat el llibret de l’eminent historiador Josep Iglésies sobre el setge de la Guerra dels Segadors, l’única obra d’història local editada al llarg del que anava de segle. La idea de Salceda no sembla que reeixís i no seria fins a mitjan anys vuitanta que la història local es començà a conrear des dels àmbits de la recerca i la recuperació del patrimoni. Josep Serra i Dalmau en fou un pioner, honest i erudit.