El Consell de la Inquisició contra el mariner cambrilenc Agustí Torrell
El Tribunal de la Inquisició Barcelona va obrir el que es denominava un procés de fe i l’acusat fou aïllat de la societat amb presó incomunicada durant la instrucció de la causa
L’Arxiu Històric Nacional de Madrid conserva la documentació generada pel Consell de la Suprema Inquisició durant els quatre segles que va estar en actiu. Creat a finals del segle XV per perseguir als falsos conversos del judaisme, també tenia jurisdicció en delictes en contra la fe cristiana com ara la bigàmia, la blasfèmia i la sodomia entre d’altres. Si bé la institució va ser suprimida per Napoleó l’any 1808 i per les Corts de Cadis l’any 1813, va funcionar de nou fins l’any 1820 amb el regnat de Ferran VII. És en aquest últim període on trobem digitalitzada la causa contra el cambrilenc Agustí Torrell acusat de bigàmia.
Consultant els llibres parroquials de Santa Maria de Cambrils podem reconstruir l’entorn familiar del nostre protagonista. Els pares de l’Agustí es deien Ramon Torrell Mariner, de professió pagès i Teresa Cantijoch Llarissa, ambdós de Cambrils. La parella contrau matrimoni l’any 1774 i fruit d’aquesta unió neixen dotze fills. L’Agustí neix el dia de Nadal de l’any 1777, deu el seu nom al seu avi Agustí, és teixidor i l’hereu de la família. Contrau primeres núpcies el 4 de juny de 1803 amb Magdalena Guasch Borràs, a la partida de matrimoni consta la professió de mariner. El desembre del mateix any, la Magdalena cau malalta i deixa viudo l’Agustí. Nou anys després es torna a casar amb una noia de Torredembarra, Anna Güell Lluch. D’aquest matrimoni neixen tres fills: l’Agustí, el Joan i l’Anna Maria. A la partida de naixement del primer fill trobem una anotació molt curiosa que diu: “se dupta la llegitimitat de aques fill respecte de son pare; que se ha de averiguar lo any 1816”. Trobem aquesta frase ratllada, però denota que alguna cosa irregular estava passant.
La caixa dels trons esclata quan la germana d’Agustí Torrell rep una carta des del Ferrol firmada per Josefa García donant compte que també era esposa de l’Agustí des de feia cinc anys. Exigia que es fes càrrec d’una filla seva i amenaçava que si no tornava al Ferrol, es presentava a Cambrils amb els papers del matrimoni. Aquesta carta fou lliurada per la germana al comissari de Cambrils Salvador Berenguer i posteriorment al Consell de la Inquisició provocant la confiscació dels seus béns i l’ingrés de l’Agustí a presons secretes. El Tribunal de la Inquisició Barcelona va obrir el que es denominava un procés de fe i l’acusat fou aïllat de la societat amb presó incomunicada durant la instrucció de la causa. El comissari de Cambrils també donava fe de la conversa mantinguda entre els dos germans després de l’arribada de la carta, indica que la Teresa va dir: “¡Estás loco! Tú te has casado en e l Ferrol y estas casado aquí!”; l’Agustí esclatant a plorar li va contestar que era veritat i que no volia deixar la seva segona esposa de Torredembarra i que només es podia morir un sol cop.
Teresa Torrell afirma que era coneixedora del matrimoni del seu germà al Ferrol gràcies a les cartes que enviava l’Agustí als seus pares ja difunts. També tenia notícies d’una suposada partida de defunció de Josefa García a partir del testimoni d’un pagès de la Canonja anomenat Tomàs Dolsa. Aquest últim va ser requerit també pel tribunal i va indicar que l’Agustí volia casar-se amb la seva criada, Anna Güell, i que recordava haver vist una partida de defunció, “El Tribunal de la Inquisició Barcelona va obrir el que es denominava un procés de fe i l’acusat fou aïllat de la societat amb presó incomunicada durant la instrucció de la causa” però que no recordava ni dates ni llocs. Les diligències continuen i arriba del Ferrol la partida de casament d’Agustí Torrell i Josefa García, celebrat el 5 de febrer de 1807 a bord d’un vaixell anomenat Sant Telmo on l’Agustí exercia la seva professió de mariner. També es dona fe del naixement d’una filla al Ferrol d’aquest últim matrimoni el 18 de maig de 1809 anomenada Concepció que mor a l’albada. L’acusació de bigàmia queda provada amb l’arribada de les partides de casament i bateig de Torredembarra. Josefa García del Ferrol aporta com a proves diverses cartes del seu marit on l’Agustí l’anomena “estimada esposa”, l’última datada tres mesos després d’haver-se casat per segon cop a Torredembarra. L’Agustí entra a la presó el 15 d’octubre de 1815, mentre la seva segona esposa, Anna Güell, espera un tercer fill seu. Aleshores el tribunal intenta provar que la partida de defunció de l’esposa del Ferrol era falsa i es constata que l’acusat va aprofitar la confusió generada durant la Guerra del Francès per casar-se amb la criada de Torredembarra deixant enrere la seva anterior esposa del Ferrol també embarassada. En aquest sentit es fa un requeriment al Vicari de Tarragona, però contesta que la partida de defunció de l’anterior esposa i les diligències que demostraven la llibertat d’Agustí Torrell per tornar-se a casar s’havien extraviat durant la invasió enemiga.
Agustí Torrell intenta donar una explicació a tot plegat i afirma que havia intentat posar-se en contacte amb la seva esposa del Ferrol sense èxit diversos cops. Trobant-se a la ciutat de Lisboa va rebre una carta de la seva sogra del Ferrol indicant que la seva esposa havia mort de part i que li enviava la partida de defunció a un veí que vivia prop d’una fusteria. Temps després va tenir coneixement per altres mariners del Ferrol que la seva esposa en realitat estava viva i feia companyia a les tropes franceses. Per aquest motiu va anar a confessar-se a Cambrils i Reus i els seus confessors li indicaren que parlés amb l’Arquebisbe de Tarragona i aquest últim li recomanà presentar-se a Barcelona, però finalment no ho va fer perquè va desconèixer com procedir. Finalment demana que es contacti amb un veí de la Geltrú que conserva aquesta documentació.
L’estratègia de defensa es desmunta ràpidament; Miquel Panjane, remeier de la Geltrú afirma que anys enrere va intentar casar la seva filla amb Agustí Torrell, però que va tenir notícies a través d’uns mariners que ja tenia esposa al Ferrol. En aquell moment l’Agustí ho va negar tot i li va entregar la suposada carta de la seva sogra i una partida de defunció de Josefa García datada el 6 d’agost de 1810 al Ferrol. Finalment es va constatar que la partida de defunció era falsa i la mare de Josefa García va negar que hagués mai escrit aquella suposada carta confirmant que Agustí tenia abandonades completament a la seva filla i neta. La desesperació d’Agustí Torrell davant l’evidència va arribar a l’extrem de trencar el seu aïllament a la presó intentant contactar amb la seva família amb cartes i notes manuscrites que llençava a l’exterior des de la finestra de la seva cel·la. El 30 d’agost de 1816 es tanca la causa i perdem la pista completament als Torrell de Cambrils, Torredembarra i el Ferrol.