Escric aquestes línies des de la dutxa. Bé, evidentment és una manera de parlar. La dutxa diària és un moment on el cervell se’m destensa i on aprofito per intentar pensar i raonar una mica més de l’habitual. M’atreveixo a donar respostes contundents que a la vida real no he estat capaç de donar, m’envalanteixo i crec que tot és possible i agafo forces per enfrontar-me als petits dimonis que se’m presentin. Guanyar-los ja serà una altra cosa.

La dutxa és un moment terapèutic, més enllà de la higiene diària. L’aigua a pressió –la que permeti la calç dels conductes i la xarxa local– és com un dispersador de la boirina que endropeix les neurones a primera hora del dia. Si tens més feina que temps, si tens incerteses sobre com solucionar alguna història que s’ha torçat, la dutxa és com un proveïdor d’autoconfiança, com un complement vitamínic, com una recàrrega que et posa en funcionament. Un gran invent, la dutxa. I amb un mecanisme simple, semblant al mateix des de la seva invenció: una carxofa, un tub i un parell d’aixetes. Sense dispositius tecnològics complicats, sense programació, sense botons digitals. I tot i la seva simplicitat, li agraeixo cada dia aquesta aportació benefactora al perfil més humà dels qui la fem servir. La dutxa no necessita tecnologia sobrera, en tenim prou amb aportar un bon doll d’aigua calenta.

És evident, però, que la tecnologia ha envaït les nostres vides amb la finalitat de fer-les més fàcils, en l’àmbit individual i també en la dimensió col·lectiva. Els consistoris busquen que els seus municipis es converteixin en una Smart City (ciutat intel·ligent) i, per contra, sembla que renunciem a ser ciutats amb sentit comú. És una paradoxa que podem aplicar a aquests contenidors de la brossa nous que han aparegut pels carrers de Cambrils. Els proposen perquè són una millora per la ciutat, potser sí, però per als humans que els hem de fer servir són la cosa més poc pràctica que et puguis imaginar, i per una tasca tan senzilla com llençar la brossa. Obrir-lo sense embrutar-te, llançar les bosses de la brossa aixecant-les a l’alçada del cap, o endevinar el contingut només pel codi de color no és un exemple de disseny de fàcil ús. Potser que parlem de ciutats intel·ligents quan tinguem ciutats amb sensibilitat cap a les tasques més senzilles i humanes. Ara mateix, crec que... necessito una altra dutxa.