Sé que d’entrada amb tota la incursió dels reality shows a la petita pantalla dedicats a la cuina, el concepte terapèutic de la cuina es pot veure bastant allunyat. Ja que ho podem associar fàcilment amb el que pateixen els participants que competeixen i que treuen la part més visceral i fosca de les actituds humanes, lligades amb la inseguretat, la cerca del perfeccionament i que tenen com a conseqüència la frustració, els nervis que poden provocar la desqualificació i l’enuig.

Però no parlem de la cuina en un programa de televisió que busca les misèries per entretenir o d’un restaurant d’alta cuina on la pressió és latent, donat el nivell de perfecció de les tècniques i elaboracions que es requereix.

Parlem de la cuina en l’àmbit privat, fora d’aquesta pressió i que ens beneficia, convertint-la en una teràpia a l’abast de tothom per equilibrar-nos d’aquest dia a dia esbojarrat, accelerat i moltes vegades caòtic. Hi ha força professionals de l’àmbit de la psicologia que utilitza la cuina com a teràpia per la millora del benestar físic, mental i emocional.

En aquest context d’oci és factible que un treballi molt les emocions en un espai natural de la nostra casa, conegut, tot i que de vegades inexplorat o vist com quelcom pesat i rutinari. A través de la cuina es dóna l’espontaneïtat, la interacció amb la resta, cosa que ens posa en safata fer incidència en la resolució de conflictes, el desenvolupament d’habilitats socials que ens permet aprofundir en temes relacionats amb el control del comportament.

Són innumerables els camps d’aprenentatge que podem treballar a través de la cuina en totes les matèries i àmbits (la ciència, la física, llenguatge, les matemàtiques, el càlcul mental, les arts plàstiques, etc.).

Una altra d’aquestes “paraulotes” a la qual els experts fan referència és la consciència sensorial. Cuinar és un conjunt de processos que nosaltres participem de manera activa i física, vaja, que els toquem, això connecta amb els nostres sentits que ens generen unes sensacions perceptives que ens fan conscients del procés i sobretot la conseqüència del treball fet, l’assoliment de fites, el que fa afavorir la nostra autoestima ens omple de benestar, ens sentim contents, satisfets amb la feina feta fruit d’un treball individual o en equip i que ens genera plaer i gaudi.

Com dèiem, el treball amb les mans ens connecta amb aspectes relacionats amb el nostre nen/a, ens porta al terreny del joc sense les cabòries diàries, treballs que ens generen relaxació i frena el pensament negatiu. Qui sap potser podem posar de moda la “Cuina Zen”.

Aquesta teràpia culinària ens permet treballar l’organització, ens dóna una base sòlida de treball, es tracta de seguir una recepta estructurada. On existeix una presa de decisions, hem de pensar el que es vol fer abans per poder comprar els productes, saber què falta i què no falta, per on comencem, etc. I també es fomenta la memòria amb els passos a seguir, amb el que va primer o què ajuntem amb què o recordar a quina temperatura s’ha de coure.

Com veiem, la cuina no només serveix per alimentar estómacs i donar plaer a un nivell gastronòmic, sinó que també la podem fer servir com a eina per estar millor que ens permeti vehicular actituds i conductes que necessitem endreçar i que ens permetran estar millor a tots els nivells. Cuinem, cuinem, cuinem!