Sovint m'he queixat que fer els 100 km que aproximadament hi ha entre Cambrils i l'Estació de França de Barcelona costi gairebé dues hores. Avui, entre migdia i el vespre, he fet el recorregut en els dos sentits i he arribat a la conclusió de que potser sort en tenim de que vagin a aquest ritme. M'explico: tant en l'un com en l'altre trajecte els respectius trens ens han amenitzat el viatge amb un concert de xerrics, grinyols, cops, trontolls, batzegades i altres fineses que m'he donat compte que aquests trens estan tan tronats i tant obsolets tècnicament que això: sort en tenim que vagin al ritme que van, perquè si anessin a un ritme més acord amb els temps actuals, potser llavors no ens lamentaríem del temps emprat i dels retards habituals, si no de coses molt més greus. Per cert, el Gobierno de España ha aprovat fa pocs dies o setmanes un devessall de milers de milions d'euros per renovar el servei de rodalies de Madrid, doncs això. També a l'hora de fer reflexions d'aquestes em venen al cap els unionistes de pedra picada que suposo que deuen ser gent que, entre altres coses, no deuen anar mai en tren. Sort en tenen.