Fa una pila d’anys, TV3 va endegar una simpàtica campanya de sensibilització ecològica molt bàsica però efectiva; recordeu un jove Pep Parès, fent aquell paper de Capità Enciam i amb l’encomanadís missatge final: “Els petits canvis són poderosos”.

Per què ve ara a tomb, cercar el bagul de la nostra nostàlgia i treure la pols a uns vells records? Doncs la meva raó i la motivació són ben simples i pertinents alhora; i més ara que s’atansa la campanya de Nadal, molt important per a milers i milers de petits negocis a casa nostra.

Tots ens omplim la boca de mots grandiloqüents: solidaritat, empatia, comerç de proximitat, sostenibilitat, sobirania alimentària. Tot políticament ben correcte i força lluït i alhora maleïm la despersonalització de les ciutats més turístiques on les grans marques converteixen en clòniques les ciutats més diverses en origen: Roma, Brussel·les, Berlín, Dublín, Londres, París, Praga, Budapest, Moscou, Milà... Les nostres viles, a banda de patir el greu fenomen de l’empobriment de llurs singularitats, fruit d’aquesta Globalització que ho empudega tot, estan patint una desertització del teixit comercial a correcuita en els centres històrics. Sí, tots lamentem amb llàgrimes de cocodril que negocis de tota la vida baixin les persianes; però fem quelcom per evitar-ho? Honestament, opino que no!

Tots tenim, saludats, coneguts i amistats que estan al davant d’un bar, d’una fruiteria, d’una carnisseria, d’una floristeria, d’un restaurant, d’una merceria...

Nogensmenys, quan fem el simple gest de comprar quelcom acostumem a aplicar la màxima del ben baratet, o allò que per a una botiga en línia ho puc trobar millor de preu o que en aquell basar de xinesos gairebé tot ho trobaré a preus rebentats.

Tinc la immensa sort de gaudir de l’amistat de persones que estant portant petits establiments a Cambrils i que fan mans i mànigues per seguir lluitant dia a dia contra un entorn molt desfavorable; sovint amb una legislació absurda, ja sigui estatal, autonòmica o municipal, que protegeix els forts (no cal posar noms, no els vull fer publicitat gratuïta) i escanya els febles: aquelles famílies que malden per guanyar-se la vida honradament regentant botigues o restaurants. Per a mi són uns autèntics herois, i mereixen un monument. Porto treballant en el sector públic, des del 1990 i tothom sap que, ho facis molt bé, ho facis regular o no fotis pal a l’aigua, et cauen cada mes. Altrament, elles han d’estar sempre al peu del canó, ja sigui aguantant l’avidesa tributària de l’administració o la desvergonyia de certa clientela. Tinc una gran amiga que regenta una sabateria molt coneguda de Cambrils i m’explica com força gent, amb tota la barra del món, entra a l’establiment a emprovar-se unes sabates per acabar dient: “Le he vistes per internet…ja passaré”. Evidentment, passen a comprar-les en la setmana dels tres dijous, però de moment han tingut una persona que els ha atès i els ha ofert tota mena d’explicacions i potser li ha tocat olorar peus poc catòlics per postres i ni cinc de calaix.

Per tant, podem fer molt més dels que ens pensem. Quan ens ofereixen abrandats discursos sobre el consum responsable, podríem començar per aquí. Fem un petit esforç per aprendre a valorar el bon servei i de l’atenció d’algú proper a nosaltres. Tots tenim, saludats, coneguts i amistats que estan al davant d’un bar, d’una fruiteria, d’una carnisseria, d’una floristeria, d’un restaurant, d’una merceria... Fem poble, fem ciutat, generem un canvi com a consumidors. Tots hi sortiríem guanyant.

Parlo per mi, fa molt de temps que ho tinc clar i català. Si tinc algú que conec i sé que ofereix un producte de qualitat. Doncs, endavant, què em gasto uns euros de més? Ben gastats siguin per contribuir de veritat a fer un Cambrils més viu i més humà.

I és que els petits canvis són poderosos!