Fa poc més de unes setmanes va veure la llum l’obra Cócteles, coctelerías y bartender. Fundamentos editat per Bullipedia. Un treball amb rigor acadèmic a través de la metodologia Sapiens que tracta la part més conceptual i històrica del món del còctel. Aquest és el primer dels quatre volums que es preveuen publicar en aquest pròxims dos anys, sens dubte una obra indispensable per a tots els bartenders.

Una de les primeres coses que ens ve al cap i que inicia aquesta obra és l’origen del terme de la paraula “còctel”.

Si partim del terme pròpiament a nivell etimològic, la primera menció documentada data de 1798 i fa referència al terme anglès “cocktail”; val a dir que de l’origen d’aquesta paraula se n’ha escrit moltíssim i la majoria han estat bajanades!

De fet es considerava una paraula d’origen nord-americana, no obstant això, els pocs estudiosos reconeguts en l’àmbit de la cocteleria com ara Jared Brown i Anistatia Miller van trobar una menció prèvia d’aquest terme el 1978 (empleat com a sinònim de “beguda”) en el diari britànic The Morning Post and Gazetteer, en una referència sàtira a una situació hipotètica de diferents polítics de l’època en un bar. Al costat del nom del primer ministre, William Pitt Jr., s’hi indica que va beure “L’huile de Venus, parfait amour” i una beguda menys francesa, “el cock-tail”, vulgarment conegut com “gingebre”.

Segons l’historiador de cocteleria David Wondrich, aquest seria una doble joc de paraules, relacionat amb la pràctica de posar gingebre a l’anus dels cavalls vells per fer-los semblar més trempats! Motiu pel qual fa que es pugu deduir que en aquell moment ja es parlava del “còctel” com d’una beguda estimulant amb gingebre, per tant, el més probable és que encara no portés alcohol.

No és fins el 1806 que no es troba la primera explicació o definició de la paraula en un diari americà, The Balance and Columbian Repository, on es descriu el còctel com a «licor estimulant compost d’un destil·lat de qualsevol tipus, sucre, aigua i ‘bitters’ (amargs), i si el coneix vulgarment com un ‘sling amarg’”.

Així doncs la paraula còctel en si definia uns tipus molt concrets d’elaboracions amb alcohol amb un predomini de l’amarg. Trenta cinc anys més tard comencen a trobar-se les primeres cartes de còctels, com l’elaborada per Peter Bent Brigham al Boston Concert Hall, on qualifiquen aquests tipus d’elaboracions com a “combinats” o “begudes sofisticades”. Un significat més proper al que avui entenem per còctel.

Històries com aquesta emplenen aquesta obra, com dèiem essencial per entendre el que realment ha implicat el còctel en cada època històrica, així com poder comprendre la seva evolució. De fet l’equip de elBullifoundation han definit les èpoques històriques del còctel, amb els fets més rellevants marcant les ruptures temporals.

En el volum també es parla dels espais per veure aquesta beguda, si hi han franges horàries marcades o si és el mateix un còctel a Barcelona que a Tailàndia o a Sydney.

Només cal dir: gràcies i salut.