El poble català és extremament micòfag, és a dir, menjador de bolets. Tot i amb això, no arriba a consumir totes les espècies mengívoles que es produeixen al nostre país. No se’n consumeix ni el 10%. La por de la gent a la intoxicació n’és la causa, però també hi ha la desídia. Avui en dia amb l’anàlisi dels elements que demostren si un bolet és o no verinós i, que tenim tan a l’abast, no és comprensible com la gent no es llança a menjar bolets que fins ara menyspreava. No és el cas de les gírgoles que ens ocupen, des de sempre. De la gírgola també se’n diu “bolet de soca”, perquè creix a les soques mortes dels pollancres o als voltants. La veritat és que, fins ara, aquest bolet despertava més aviat poc entusiasme entre els boletaires. Si en els darrers anys s’ha posat de moda es deu principalment pel seu conreu. Efectivament, aquestes gírgoles –i dic “aquestes”, perquè la família de les gírgoles és molt extensa i les de pollancre no són precisament les més gustoses– es cultiven artificialment igual que els xampinyons, que es fan créixer en fosques galeries subterrànies. El fet, doncs, de tenir un nou bolet sempre a l’abast en estat fresc l’ha fet posar de moda dins la restauració. La seva aparició a les cartes dels restaurants és tan recent que anglesos i francesos encara no han sabut trobar-li un nom vulgar i el fan figurar a les seves cartes amb el nom llatí pleurotus en el cas anglès i plurotes en el francès. És un bolet poc inspirat, fins i tot en estat salvatge, cultivat, no cal dir-ho, però la seva pròpia insipidesa i el poc atractiu el fa un bon vehicles per a les salses que l’acompanyen; per menjar-les fregides o amb truita. També cal tenir present els factors que han contribuït al seu èxit, la forma, que a vegades pot recordar la de l’ostra, així com el seu color d’on li ve el qualificatiu llatí ostreatus, que permet fer presentacions i filigranes en aquests moments de decorativisme en la cuina.

Josep Pla, al llibre El que hem menjat diu: “el tomàquet en el peix l’espatlla quasi tot, de la mateixa manera que la ceba ho millora”.