El cadastre reial de 1715
El Fons del Baró de Castellet, conservat a la Biblioteca Nacional de Catalunya, conté la documentació generada pel geògraf i comerciant Josep Aparici Fins relativa a la implantació del cadastre a Catalunya sota les ordres de José Patiño superintendent de Catalunya. Una part són declaracions jurades de les poblacions de Catalunya amb la relació dels béns de cada propietari. El Cadastre Reial era un impost afegit als ja existents i un mecanisme de càstig sobre la població vençuda que va multiplicar per set la pressió fiscal acordada en les darreres Corts generals. A més hem de tenir en compte que acabada la Guerra de Successió la població era obligada a allotjar les tropes de l’exèrcit ocupant i facilitar-ne el seu transport, el que s’anomena drets de bagatge.
El cadastre suposava el pagament d’una quota fixa global sota uns teòrics criteris de proporció i equitat, però la població el va percebre com un nou mecanisme d’escanyament i popularment es referia a ell com el “catàstrofe” en comptes del “cadastre”. El cadastre gravava els béns immobles, les rendes hipotecàries, les rendes del treball i el benefici comercial, per determinar la quota que cada població havia de pagar en concepte de cadastre calia determinar abans la seva riquesa i per aquest motiu trobem en el fons Aparici documentació de la relació de béns immobles i rendes de Cambrils, Vilafortuny, Vilagrassa i Mas d’en Bisbe. En el cas de Cambrils també podem consultar un fogatge amb la relació de noms i cognoms dels habitants del poble. Aquest últim document no està datat, però intuïm que és coetani a la resta i que va servir com a font per a la confecció del cadastre per dos motius. Per una banda consten les cases d’Ambrosi Nolla i Pere Bassedes com a “confiscades per lo Reÿ Nostre Señor”, entenem doncs que eren dos austriacistes que sofrien les represàlies del nou règim borbònic. D’altra banda, Aparici escriu al final d’esta relació la nota següent: “este lugar paga 2852 pesos por los quatro plazos y pagan al tesoro de Tarragona”. Si fem recompte, el document suma 227 caps de casa, d’alguns es recull el renom, l’ofici o si vivien o eren de fora vila com el cas de Ignasi Sangenís que vivia a Tarragona, o les cases i masies de Jaume Fontenilles de Torredembarra, Lluís Folch de Vinyols i Josep Planes de Montbrió.
Relatiu a Cambrils trobem un segon document més extens titulat “Llibre de las Valias dels naturals y terratinents del terma de la present Vila de Cambrils en lo anÿ 1715”, signat i segellat pel batlle de Cambrils Josep Peirí i els jurats Josep Martí, Francesc Jordi i Pere Francesc. Documenta extensament les propietats i rendes que posseïen totes les famílies de Cambrils, però també les propietats de terratinents de les poblacions veïnes de Botarell, Montbrió, Mont-roig, Riudoms, Vilanova d’Escornalbou i Vinyols. També recull a banda les propietats situades a la partida de la Llosa que en aquell moment es trobaven sota un plet de jurisdicció reial entre la batllia de Cambrils i Vinyols. L’estructura del document és simple, primer es valora la casa o masia on resideix la família i a continuació la relació de terres i rendes percebudes. Normalment s’indica el tipus de conreu existent, la partida on es troba situada i el seu valor en lliures. La riquesa onomàstica i estadística del document és molt gran i val la pena dedicar-li una monografia sencera a la propera columna. Val a dir que desconeixem el grau de certesa de les dades aportades pel batlle i jurats de Cambrils al cadastre endegat per Patiño, hem de tenir en compte que possiblement existissin interessos alhora de fer ocultacions de béns o devaluació dels mateixos alhora d’encarar una quota de cadastre que malgrat era pagada de manera unitària, localment era proporcional al valor dels béns que tenia cada família.
Per acabar comentem un document de comptes del fons Aparici que ens permet comparar la quota de cadastre de Cambrils amb la que pagaven altres poblacions properes de la demarcació de Tarragona. Exercici interessant que ens permet situar el nivell de riquesa del nostre poble en aquell moment. Ens fixarem amb la columna relativa a l’any 1714 que recull 4000 lliures de cadastre per a Cambrils, quantitat propera a la que hem trobat anotada en pesos al fogatge de 1715. Veiem doncs que aquell any Cambrils va tenir una quota semblant a la que pagava Mont-roig, Falset i Vila-seca.